Col·lectivament posem fi a les violències
Pautes per a l'adaptació a les entitats adherides al Protocol per a la prevenció, l’abordatge i la reparació de violències masclistes i LGTBIAQ+-fòbiques de la XES
Aquest apartat és una eina orientativa per a les entitats adherides a la Xarxa d’Economia Solidària (XES) a l’hora d’adaptar el Protocol de la XES a la seva realitat específica.
El Protocol de la XES ofereix un marc complet i detallat per abordar situacions de violència. Ara bé, cada entitat té la seva pròpia estructura, mida, cultura organitzativa i recursos. Per això, l’adaptació del Protocol no és només recomanable, sinó imprescindible per garantir que l’eina sigui efectiva i viable.
Aquest apartat no és un protocol en si mateix, sinó una guia pràctica que us acompanyarà en el procés d’elaboració del vostre protocol propi. Hi trobareu:
- Orientacions sobre els aspectes clau en el procés de traslladar el protocol de la XES a la vostra organització com a camí cap a un protocol propi.
- Preguntes per a la reflexió col·lectiva.
- Exemples adaptats a diferents tipologies d’entitats.
- Recomanacions basades en l’experiència d’altres entitats de l’ESS.
L’adhesió al Protocol de la XES implica que cada entitat prendrà el document com a model, l’adaptarà a la seva realitat i adoptarà mesures pròpies de prevenció, detecció, protecció, reparació i sancionadores: canals propis de denúncia, i òrgans d’abordatge intern. Per tant, l’adhesió no implica una delegació de responsabilitats cap a la XES.
Reflexió inicial per a les entitats
Abans de començar el procés d’adaptació, és útil reflexionar col·lectivament sobre:
- Quina és la nostra cultura organitzativa pel que fa les dinàmiques de gènere, abordatge de les cures i altres formes relacionals?
- Tenim experiència prèvia abordant situacions de violència o discriminació?
- Quins recursos (temps, persones, pressupost) podem destinar realment al Protocol?
- Quines són les nostres fortaleses i limitacions com a entitat?
ÀMBIT D'APLICACIÓ DEL PROTOCOL
L’àmbit d’aplicació defineix qui, on, quan i què abasta el vostre protocol. És un dels apartats més importants perquè estableix els límits i l’abast de la vostra eina de prevenció i d’intervenció.
Àmbit subjectiu: a qui protegeix el protocol?
L’àmbit subjectiu determina quines persones estan cobertes pel Protocol, tant com a possibles persones afectades com persones que poden exercir violències.
El protocol creiem que s’hauria d’aplicar, com a mínim, a:
- Persones que formen part de l’estructura de l’entitat (sòcies, membres de la junta, del consell rector, etc.).
- Persones amb vincle laboral (assalariades, en pràctiques, becàries, etc.).
- Persones voluntàries.
- Persones col·laboradores externes (proveïdores, formadores, assessores tècniques, etc.).
- Qualsevol persona usuària de serveis de l’entitat o que participi en activitats de l’entitat.
Aspectes a tenir en compte
En l’elaboració del protocol intern, és necessari reflexionar sobre diversos aspectes que poden afectar la seva aplicació i eficàcia.
- En primer lloc, si l’entitat treballa amb persones menors d’edat, caldrà disposar de protocols específics adaptats a les necessitats i característiques d’aquest col·lectiu.
- D’altra banda, és important considerar les situacions en què es puguin veure implicades persones externes a l’entitat. Pot donar-se el cas que una situació de violència es produeixi entre una persona vinculada a l’organització i una altra pertanyent a una entitat col·laboradora. En aquests casos, caldrà definir clarament com s’actuarà i quins canals de comunicació o coordinació s’activaran.
- També s’han de contemplar els casos de persones amb múltiples rols dins l’organització —per exemple, quan una mateixa persona és sòcia, treballadora i membre d’una comissió—, ja que aquesta multiplicitat pot generar situacions complexes que requereixen una gestió acurada per evitar conflictes d’interessos o confusions de rols.
Àmbit territorial i orgànic: on s'aplica el protocol?
L’àmbit territorial defineix els espais físics i virtuals on s’aplica el protocol. El Protocol hauria de cobrir, com a mínim:
- Espais físics de l’entitat (seus, oficines, locals, magatzems, etc.)
- Entorns virtuals vinculats a l’entitat (plataformes, xarxes socials, grups de missatgeria…).
- Activitats organitzades per l’entitat (encara que siguin fora de les instal·lacions habituals).
- Situacions derivades de la relació generada a l’entitat (encara que es produeixin fora).
Àmbit temporal: quan s'aplica el protocol?
L’àmbit temporal defineix en quin moment es pot activar el protocol i durant quant de temps té vigència. Així, haureu de definir el temps de vigència (recomanem entre 4-5 anys), les revisions periòdiques (si més no una cada 2 anys) i les actualitzacions extraordinàries (quan hi hagi canvis legals significatius o es detectin necessitats de modificació).
Pel que fa a la temporalitat de les mesures, aquesta variarà segons la seva tipologia:
- Mesures preventives i de detecció: caràcter permanent (amb revisions periòdiques).
- Mesures cautelars: temporals, mentre dura el procés de valoració d’una situació comunicada.
- Mesures de reparació: sense prescripció, fins assolir el seu objectiu.
- Mesures disciplinàries: amb terminis definits segons la normativa interna (estatuts, reglament de règim intern, etc.) i externa (convenis, llei cooperatives, etc.).
Reflexions sobre la temporalitat de l’abordatge
El Protocol s’aplica clarament a situacions que s’estan produint en el moment actual, però, pel que fa a situacions passades haureu de decidir si el Protocol s’aplica a:
- Fets que van ocórrer abans de l’aprovació del Protocol.
- Situacions que van tenir lloc fa temps però que tenen impacte actual.
- Situacions que afecten a persones que ja no es troben vinculades a l’entitat.
En tot cas, és recomanable no establir límits rígids de temps per denunciar, prioritzant la protecció i reparació de les víctimes. Les situacions de violència sovint necessiten temps per ser processades i comunicades.
Àmbit objectiu: quines conductes abasta el protocol?
L’àmbit objectiu defineix quines conductes estan cobertes pel Protocol. Així, el Protocol ha de cobrir, com a mínim les violències masclistes i sexuals (en totes les seves manifestacions) i les discriminacions i violències LGTBIAQ+-fòbiques.
En tot cas, el vostre protocol ha de recollir definicions clares de les conductes que voleu prevenir i abordar. En aquest sentit, podeu incorporar directament el marc conceptual del Protocol de la XES (apartat 4 del Protocol), o fer una adaptació d’aquest amb exemples específics del vostre context, o bé ampliar el marc conceptual del Protocol de la XES amb altres formes de violència o discriminació que vulgueu abordar.
Reflexions sobre l'ampliació del marc conceptual del Protocol
Algunes entitats voldran abordar també altres eixos d’opressió-privilegi (racisme, capacitisme, classisme, edatisme, etc.) en el seu Protocol.
Si opteu per aquesta ampliació assegureu-vos que teniu formació prèvia en aquests eixos i feu un procés específic de sensibilització abans d’incorporar-los. Un protocol molt ampli sense base comunitària i que no estigui ben treballat pot acabar revictimitzant les persones que l’activin cercant suport.
Llista de comprovació per tancar l’apartat d’àmbit d’aplicació
- Llistat complet de persones/col·lectius coberts pel protocol
- Llistat d'espais físics i virtuals on s'aplica
- Criteris sobre situacions "a la frontera" (temporals i territorials)
- Vigència i terminis de revisió del Protocol
- Decisió sobre si incorporeu el marc conceptual sencer o adaptat o l’amplieu
- Exemples de conductes adaptats al vostre context
ÒRGANS RESPONSABLES I ROLS
La designació d’òrgans i persones responsables és fonamental per garantir que el Protocol no quedi en paper mullat. Sense una estructura clara de qui fa què el Protocol no es podrà activar ni aplicar de manera efectiva. El Protocol de la XES proposa un model organitzatiu que cada entitat haurà d’adaptar a la seva realitat, mida i recursos disponibles.
Model proposat pel Protocol de la XES
El Protocol de la XES identifica tres figures o òrgans clau que vertebren tot el sistema de prevenció i abordatge: les persones de referència, que actuen com a primer contacte i s’encarreguen de l’atenció inicial i la difusió del protocol; el Grup de Treball contra les Violències Masclistes (o l’òrgan equivalent que cada entitat decideixi crear), responsable de la valoració de situacions i la proposta de mesures; i finalment, un òrgan amb capacitat de resolució que aprova i executa les mesures proposades, en el cas de la XES, la Permanent.
A més d’aquests tres elements centrals, el Protocol també assigna responsabilitats específiques a altres òrgans que ja existeixen a les entitats. L’Assemblea General o òrgan equivalent ha d’aprovar el Protocol i validar la composició dels òrgans responsables, les comissions de Comunicació, Facilitació i Cures, i Gestió o Acollida també tenen papers específics en la difusió, millora de dinàmiques i presentació del Protocol a noves incorporacions.
Adaptació segons la mida de l'entitat
Les entitats petites, amb menys de 15 o 20 persones, sovint necessitaran integrar diverses funcions en un mateix òrgan o persona. Per exemple, les persones que integren l’òrgan d’abordatge i valoració també poden fer de figures de referència. En canvi, les entitats mitjanes i grans poden permetre’s diferenciar més clarament els òrgans/comissions i les seves funcions respectives.
Figura/es de referència
La figura de referència és la porta d’entrada al Protocol. És la persona, o el grup reduït de persones, a qui qualsevol membre de l’entitat pot dirigir-se per aclarir dubtes sobre el protocol, fer consultes sobre situacions específiques, comunicar una situació de violència o simplement demanar informació sobre recursos disponibles. Aquesta figura ha de generar confiança dins la comunitat, ser accessible i comptar amb formació específica en la matèria.
Aspectes clau a concretar
Sobre la composició i designació:
- Voleu una única persona de referència o diverses?
- Teniu persones suplents per a absències o incompatibilitats?
- Com es triaran (persones que es presenten voluntàries, elecció en assemblea, rol assignat a determinades figures tècniques, etc.)?
- Per quant temps assumiran el rol?
- Com es gestionarà la renovació i el traspàs d’informació?
- Quina formació específica cal que tinguin? (perspectives de gènere, LGTBIAQ+, interseccionalitat, escolta activa, justícia restaurativa, xarxa pública i comunitària d’atenció a les violències, etc.).
- Quina dedicació horària poden oferir?
- Com s’assegura que siguin accessibles?
Grup de Treball contra les Violències Masclistes/ Comissió d'Abordatge
Aquest és l’òrgan tècnic que investiga, valora i proposa mesures davant situacions de discriminació o violència. Ha de ser un espai format per persones amb formació especialitzada, capacitat d’anàlisi rigorosa, perspectiva de gènere i interseccional i un compromís ferm amb la confidencialitat.
Aspectes clau a concretar
El Protocol de la XES recomana un màxim de 3 persones per garantir agilitat i confidencialitat. Haureu de decidir:
- Qui conformarà aquest grup/comissió?
- Seran persones fixes o variables segons el cas?
- Com es garanteix la diversitat (dones, persones LGTBIAQ+, edat, origen, etc.)?
- Qui són les persones suplents?
- Quina formació específica cal que tinguin? (perspectives de gènere, LGTBIAQ+, interseccionalitat, escolta activa, marc legal bàsic, justícia restaurativa, etc.).
- Quina dedicació horària poden oferir?
- Quines són les incompatibilitats per participar d’aquest Grup de Treball/Comissió?
D’altra banda, caldrà que valoreu si voleu contractar assessorament extern especialitzat per a casos complexos o establir aliances amb altres entitats de la XES per a suport mutu.
Òrgan amb capacitat de resolució
Aquest és l’òrgan que té la capacitat decisòria final dins l’entitat. És qui aprova les mesures proposades pel Grup de Treball/Comissió, qui les executa o encarrega la seva execució i valida les despeses derivades.
Segons l’estructura de cada entitat, aquest òrgan pot ser la Junta Directiva, el Consell Rector, l’Assemblea General, la Comissió Gestora, el Patronat, entre altres.
Quan una persona de l’òrgan resolutiu està implicada en la situació de violència comunicada ha de ser apartada completament de la presa de decisions sobre aquell cas.
Aspectes clau a concretar
- Quines decisions pot prendre l’òrgan executiu de forma autònoma?
- Quines decisions requereixen validació de l’Assemblea?
- Com es presenta la informació a l’Assemblea preservant la confidencialitat?
Altres òrgans amb responsabilitats
Assemblea General (o equivalent)
L’Assemblea té responsabilitats específiques com ara aprovar el Protocol i les seves modificacions, validar la composició dels òrgans responsables, aprovar el pressupost anual destinat al Protocol o validar o revocar decisions de l’òrgan executor (si escau).
En aquest sentit, quan es presenti informació a l’Assemblea, cal anonimitzar sempre les dades personals, presentar només la informació estrictament necessària, i no entrar en detalls que puguin identificar les persones.
Comissió de Comunicació
Aquesta Comissió (o persona tècnica) té la responsabilitat de difondre el protocol internament i externament, elaborar materials divulgatius accessibles i crear campanyes de sensibilització (amb suport de persones amb coneixements específics).
Comissió/Figura d’acollida
Aquesta Comissió o figura s’encarrega de presentar el Protocol a totes les noves incorporacions.
Documentació i compromisos
Tots els òrgans i persones que intervenen en l’aplicació del protocol han de signar compromisos explícits de confidencialitat, documentar adequadament totes les seves actuacions, custodiar la informació sensible de manera segura, respectant escrupolosament la normativa de protecció de dades personals.
La gestió documental no és un mer tràmit burocràtic: és una garantia tant per a les persones que pateixen violències com per a l’entitat mateixa. Una bona documentació permet fer seguiment dels casos, avaluar l’efectivitat de les mesures, aprendre dels errors i també donar resposta a possibles impugnacions o reclamacions.
Llista de comprovació per tancar l’apartat d’òrgans responsables i rols
- Qui seran les persones o òrgans de referència.
- Quina formació rebran i com es cuidaran.
- Composició del Grup de Treball/Comissió d'Abordatge.
- Quin és l'òrgan amb capacitat de resolució.
- Responsabilitats d'altres òrgans (Assemblea, Comunicació, Acollida, etc.).
- Quina formació hauran de tenir les membres de cada òrgan/figura.
- Mecanismes d'incompatibilitat i recusació.
POLÍTICA PREVENTIVA
La prevenció és el pilar fonamental de qualsevol protocol de violències. Actuar abans que les situacions de violència es produeixin, o quan encara són incipients, és molt més efectiu que haver d’intervenir quan el dany ja s’ha causat. La política preventiva no es limita a evitar “situacions de risc” concretes, sinó que ha d’incidir de manera estructural sobre les dinàmiques, creences i valors que estan en la base de les violències masclistes i LGTBIAQ+-fòbiques.
El Protocol marc de la XES dedica l’apartat 6 a les mesures preventives i de detecció, i ofereix un ventall ampli de possibles accions. Cada entitat haurà de seleccionar, adaptar i prioritzar aquelles mesures que siguin més pertinents i viables segons la seva realitat, recursos i context.
Comprendre la prevenció des d'una mirada transformadora
Tradicionalment, la prevenció de violències s’ha centrat en la identificació de “factors de risc” individuals o situacionals. Aquest enfocament, tot i que pot ser útil, té limitacions importants: tendeix a responsabilitzar les víctimes (“hauria d’haver evitat aquella situació”), a patologitzar les persones agressores (“té un problema”) i a no qüestionar les estructures socials que produeixen i reprodueixen les violències.
Una prevenció transformadora parteix d’entendre que les violències masclistes i LGTBIAQ+-fòbiques no són fets aïllats protagonitzats per “persones problemàtiques”, sinó que són expressions d’un sistema de relacions de poder basat en el gènere, la sexualitat i altres eixos d’opressió. Per tant, prevenir implica transformar les dinàmiques de poder, qüestionar els rols i estereotips de gènere i construir una cultura organitzativa basada en la cura, el respecte i l’equitat.
Mesures preventives
Les mesures preventives es poden agrupar en diferents categories segons el seu àmbit d’actuació:
- Mesures d’abast organitzacional: incideixen sobre l’estructura, la normativa i els procediments de l’entitat. Són mesures que estableixen les bases per a la prevenció.
- Mesures d’abast relacional: incideixen sobre les dinàmiques de participació, comunicació i convivència dins de l’entitat. Són mesures que transformen la cultura organitzativa.
- Mesures de detecció: permeten identificar de forma precoç situacions de violència o conductes precursores.
El Protocol de la XES presenta un recull de mesures possibles: no cal implementar-les totes; cal que feu una reflexió per tal de triar aquelles que tinguin més sentit per a la vostra realitat i que pugueu sostenir en el temps.
És impossible implementar totes les mesures alhora i tampoc és necessari. El que és important és fer una selecció estratègica i realista que tingui en compte els vostres recursos disponibles (quant de temps, quantes persones i quin pressupost podeu destinar realment), la vostra cultura organitzativa (quines mesures tenen més sentit segons com funcioneu), les vostres necessitats detectades (hi ha dificultats específiques que voleu abordar prioritàriament), i el ritme progressiu del vostre procés (és millor començar per poques mesures ben implementades que voler-ho fer tot i no fer res bé).
La prevenció no és una acció puntual, sinó un compromís sostingut en el temps. Les mesures preventives requereixen constància, avaluació periòdica i capacitat d’adaptació segons l’evolució de l’entitat i del context. És millor implementar poques mesures de forma continuada i efectiva que moltes mesures de forma superficial. La prevenció transforma quan s’integra realment en la vida quotidiana de l’organització, quan es revisa i avalua i quan tota la comunitat se la fa seva.
Recomanacions per a la priorització
- Comenceu per les mesures fonamentals i obligatòries (aprovació del protocol, designació d’òrgans, formació bàsica, difusió.).
- Afegiu 2-3 mesures de sensibilització que siguin viables (per exemple, una sessió formativa anual i materials divulgatius).
- Trieu 1-2 mesures d’anàlisi que us ajudin a entendre millor la vostra realitat (per exemple, observació d’assemblees o enquesta de clima).
- Establiu un calendari realista amb responsables i terminis concrets per a cada mesura.
- Reviseu anualment què ha funcionat i què no i ajusteu el pla.
Llista de comprovació per tancar l’apartat de política preventiva
- Una comprensió compartida de què significa prevenir amb mirada transformadora
- Un llistat de mesures bàsiques/obligatòries.
- Una selecció de 4-5 mesures addicionals prioritàries per als primers 2 anys.
- Fitxes detallades per a cada mesura (responsable, calendari, recursos, etc.).
- Un pressupost estimat per a les mesures preventives.
- Un compromís de revisió i avaluació anual de la política preventiva.
CIRCUIT D'ABORDATGE I MESURES
El circuit d’abordatge és el conjunt de passos que es segueixen des que es comunica o detecta una situació de violència fins a la seva resolució i seguiment. És un dels apartats més importants del protocol perquè articula de manera clara i segura com actuarà l’entitat quan es doni una situació que requereixi intervenció.
El Protocol de la XES ofereix un circuit detallat que cada entitat haurà d’adaptar a la seva realitat organitzativa, mantenint sempre els principis de protecció a les víctimes, garantia d’un procés just, confidencialitat i reparació efectiva del dany causat.
Principis fonamentals per a l'abordatge
Abans d’entrar en el circuit concret, és fonamental tenir clars els principis que han de guiar tota intervenció. Aquests principis, detallats a l’apartat 7 del Protocol de la XES, no són mers formalismes sinó garanties essencials per a totes les persones implicades.
Entre els principis fonamentals destaquen la protecció de la intimitat, dignitat i integritat de les persones afectades; la confidencialitat de tota la informació; el dret a la informació clara i accessible sobre el procés; la diligència i celeritat en l’actuació; el tracte just per a totes les parts; la garantia d’indemnitat (ningú pot patir represàlies per comunicar o participar en un procés); i l’enfocament de reparació integral que posa al centre les necessitats de les persones afectades.
Aquests principis s’han d’aplicar en cada fase del procés, des de la primera comunicació fins al seguiment posterior. Ignorar-los o aplicar-los de forma superficial pot generar més dany i derivar en situacions de revictimització.
Canals de comunicació i primera atenció
El primer pas per poder activar el protocol és que les persones puguin comunicar les situacions de manera accessible, segura i confidencial.
Cada entitat ha de definir i difondre clarament els canals disponibles per comunicar situacions. Aquests poden incloure:
- Comunicació directa amb les persones de referència (presencial, telefònica, vídeo-trucada).
- Correu electrònic específic.
- Bústia física en un lloc accessible però discret.
Els canals han de ser accessibles (coneguts per tota la comunitat), diversos (oferir diferents opcions segons les preferències de cada persona), confidencials (garantir la privacitat) i simples (sense formalismes excessius que dificultin la comunicació).
Abordatge: diversos camins possibles
Quan una persona comunica una situació de violència, es poden obrir diversos camins segons la seva voluntat i les circumstàncies del cas.
Quan la persona afectada NO vol activar el procediment formal
En aquests casos, l’entitat pot oferir:
- Suport directe: acompanyament emocional, informació sobre recursos externs (psicològics, legals, serveis especialitzats), facilitació d’accés a aquests recursos, etc.
- Mesures organitzatives de protecció: reorganització d’espais o horaris per evitar trobades, adaptació de responsabilitats o comissions, etc.
- Valoració d’un procés restauratiu: si les condicions són adequades i ambdues parts hi estan d’acord.
És important deixar clar que no activar el procediment formal no significa que no passi res. L’entitat té l’obligació de protegir i la persona afectada pot canviar d’opinió en qualsevol moment.
Quan la persona afectada vol activar el procediment formal
Quan la persona afectada dona el seu consentiment explícit per activar el Protocol, el Grup de Treball contra les Violències Masclistes (o òrgan equivalent) ha de dur a terme una valoració de la situació. Aquesta valoració pot seguir dues vies diferents o una combinació d’ambdues:
- Via d’investigació/instrucció contradictòria: el Grup de Treball recull informació, entrevista les parts i testimonis, analitza la situació i elabora un informe amb conclusions i proposta de mesures.
- Via restaurativa: si es compleixen les condicions necessàries i ambdues parts hi estan d’acord, es pot iniciar un procés restauratiu centrat en el reconeixement del dany, l’assumpció de responsabilitats i la reparació.
Important: diferència entre mediació i processos restauratius
És fonamental entendre que els processos restauratius NO són mediació. La mediació està prohibida per llei en casos de violència masclista i no és adequada quan hi ha asimetria de poder.
Els processos restauratius parteixen del reconeixement que hi ha hagut una violència, posen al centre la reparació del dany a la víctima, requereixen que la part agressora reconegui els fets i assumeixi responsabilitat i sempre han de garantir la seguretat i voluntarietat de totes les parts.
El procés restauratiu pot oferir-se en diferents moments: des del principi (si es valora idoni), després de la fase d’investigació o, fins i tot, després d’haver aplicat mesures correctores o disciplinàries.
A l’hora d’oferir un procés restauratiu podeu llegir l’annex específic que s’ha treballat amb la XES que recull indicadors que poden ajudar a valorar la seva idoneïtat.
Abordatge: terminis i mesures
El Protocol de la XES recull:
- Màxim 5 dies laborables per fer la primera entrevista amb la persona afectada.
- Màxim 20 dies laborables per completar tota la fase de valoració.
Aquests terminis són orientatius i cada entitat ha de valorar què és realista segons els seus recursos. El que és important és que els terminis siguin clars, comunicats a les parts i respectats, atès que la incertesa temporal genera molta angoixa i la no informació al respecte un exemple d’abordatge no diligent.
Pel que fa a les mesures, aquestes poden ser diverses i una mateixa situació pot requerir la combinació de diferents tipus de mesures. Per exemple: formació obligatòria (correctora)/prohibició de contacte (protectora)/atenció psicològica per a la víctima (reparadora)/suspensió temporal de càrrecs (disciplinària).
Les mesures proposades per l’òrgan que fa la valoració han de ser aprovades per l’òrgan amb capacitat de resolució (Junta, Consell Rector, Permanent…).
Mesures cautelars
Durant la fase de valoració, el Grup de Treball contra les Violències Masclistes (o òrgan equivalent) pot proposar mesures cautelars per protegir la persona afectada i evitar l’agreujament de la situació. Aquestes mesures són temporals i es poden aplicar de forma àgil, informant posteriorment a l’òrgan de resolució.
Mesures correctores i organitzatives
Estan orientades a modificar les situacions, dinàmiques o estructures que han facilitat o permès la violència.
Mesures de protecció i seguretat
Garanteixen que la situació no es repeteix, s’intensifiqui o que hi hagi represàlies.
Mesures de recuperació i reparació
Orientades a reparar el dany causat i acompanyar la recuperació de la persona afectada.
Mesures disciplinàries
Sancionen les conductes contràries als valors i principis de l’entitat.
Les mesures disciplinàries s’han d’aplicar segons el règim disciplinari de l’entitat (estatuts, reglament intern, conveni col·lectiu, si n’hi ha). És fonamental tenir aquest règim ben definit abans que es produeixin situacions que cal sancionar.
Al·legacions i recursos
Les persones afectades per les mesures tenen dret a presentar al·legacions si consideren que hi ha hagut errors procedimentals o que les mesures són desproporcionades.
Cal establir clarament:
- En quin termini es poden presentar (per exemple, 7 dies naturals).
- Davant de quin òrgan es presenten (normalment l’òrgan de resolució).
- Quin contingut han de tenir (motius concrets de l’al·legació).
- Com es tramiten (terminis de resposta, possibilitat d’ampliar informació…).
- Qui decideix sobre les al·legacions.
Límits de les al·legacions
Les al·legacions no poden qüestionar la valoració tècnica del Grup de Treball contra les Violències (o òrgan equivalent) sobre si s’ha produït violència (aquesta valoració és vinculant). Només poden referir-se a errors en el procediment seguit, no proporcionalitat de les mesures proposades o vulneració de drets en el procés.
Seguiment i avaluació
L’aplicació de mesures no és el punt final del procés. Cal fer un seguiment per verificar que:
- Les mesures s’estan aplicant efectivament.
- La situació de violència ha cessat.
- La persona afectada se sent protegida i acompanyada.
- No hi ha represàlies ni revictimització.
- Les mesures estan tenint l’efecte desitjat.
El seguiment ha de mantenir-se el temps necessari fins que es pugui confirmar que la situació està resolta de forma estable.
Gestió documental i confidencialitat
Tot el procés genera documentació que cal custodiar adequadament (comunicacions inicials, actes d’entrevistes, informe de conclusions, resolucions i comunicacions, etc.). Aquesta documentació és estrictament confidencial, és per això que cal establir un sistema de custòdia segura (físic i digital), períodes de conservació (normalment 10 anys per documentació principal) i destrucció segura quan correspongui.
Llista de comprovació per tancar l’apartat de circuit d’abordatge i mesures
- Canals de comunicació accessibles i coneguts.
- Procediment quan la persona NO vol activar el Protocol.
- Procediment complet de valoració (investigació).
- Condicions per oferir processos restauratius.
- Terminis realistes per a cada fase.
- Criteris per aplicar mesures cautelars.
- Tipologies de mesures possibles (correctores, protectores, reparadores, disciplinàries) i exemples concrets.
- Procediment d'aprovació de mesures.
- Sistema d'al·legacions i recursos.
- Mecanismes de seguiment.
- Sistemes de gestió documental i confidencialitat.
REFLEXIÓ FINAL
Si bé el Protocol de la XES ofereix un marc sòlid per abordar situacions de violència masclista i LGTBIAQ+-fòbica, és fonamental que cada entitat l’adapti a la seva realitat específica, tenint en compte la seva mida, recursos, cultura organitzativa i necessitats particulars. Un protocol efectiu no és aquell que simplement replica un model, sinó el que s’ajusta a les dinàmiques pròpies de la comunitat, garantint que sigui aplicable, conegut i útil per a qui l’ha d’utilitzar.
L’adaptació no ha de comprometre els principis fonamentals del Protocol de la XES —com la protecció a les víctimes, la no revictimització i la reparació justa—, però sí que pot modular aspectes com els terminis, els òrgans responsables o els mecanismes de difusió. Per exemple, una entitat petita podria designar una única figura de referència en lloc d’una comissió, mentre que una organització més gran podria necessitar procediments diferenciats en funció del tipus d’activitat o de col·lectiu implicat.
Convidem cada entitat a reflexionar col·lectivament sobre com integrar aquestes orientacions en el seu funcionament quotidià, implicant sòcies, equip tècnic o voluntariat i, si escau, persones usuàries en el disseny i la revisió periòdica del Protocol. Només així s’aconseguirà un instrument viu, que no només respongui a les situacions vulneradores quan es produeixin, sinó que contribueixi activament a prevenir-les mitjançant una cultura institucional basada en el respecte, l’equitat i la dignitat per a totes les persones.
Amb el suport de
