Com aviso sovint, les meves opinions en aquesta xarxa són a títol personal. Les meves repiulades pretenen generar debat, no vol dir que hi estigui sempre a favor.
He vist el MHP Pasqual Maragall dirigir amb el braç dret alçat i el puny tancat, mentre cantava, mot a mot, el Cant de la Senyera. La música obre finestres lluminoses a la memòria . Gràcies President, he cantat amb Vos.
Només una nit a la presó de la MHPresidenta del Parlament de Catalunya és una indignitat i una ofensa a tot el poble català que la camara representa. Carme Forcadell, sento com un honor haver treballat sota la teva Presidència.
Jo, aquesta noia, la tractaria amb total indiferència, q al Parlament insulta, no se la contesta, q va a provocar, se le deixa soleta, q no vol anar a Palau, és el seu problema, q fa declaracions incendiàries, l'apaguem amb l'aigua freda... Si no té confrontació no en queda res.
Jordis, Govern EMPRESONAT, Govern a l'EXILI, els dies passen i a vegades penso que aquets tuits serveixen de poc, xò l'endemà, quan m'aixeco, puc dir-vos de nou q no esteu sols. Ahir 6250 persones varen prémer el cor del tuit perquè no us obliden , perquè us volen 🌹lliures🌹.
Estimats Jordis, membres del Govern empresonats, MHPresident, Consellers a l'exili, milers i milers de cors han bategat tan fort per vosaltres que el país s'ha aturat per dir al món : Som aquí, sí, tossudament alçats. I seguim. 🌹 🌹 🌹 🌹 🌹 🌹 🌹
Sentir les paraules d'en Pau Casals i la música del Cant dels Ocells sobreposant-se al soroll tètric de l'helicòpter de la repressió, és el resum de l'espant que viu la democràcia a la República Catalana. I tanmateix, SEGUIM !
No estic contra les autocrítiques, però flagelar-nos perquè no es volgué q la violència de l'estat s'exercís sobre els ciutadans, és com assumir la defensa dels maltractadors. Aviam si encara demanarem perdó perquè l'estat ens ha clavat les urpes. Dignitat i fermesa. Seguim
Segueixo pensant, i després de veure com va el judici encara més, que és injustificable que, a hores d'ara, els partits independentistes no tinguin una estratègia comuna per vehicular la indignació, aquesta sí comuna, que hi ha al carrer.