Pinned
Volia dir alguna cosa interessant, però tous les mots que j'avais à dire se sont changés en étoiles i jo també, una mica.
Míriam Cano
12.6K posts
Míriam Cano
@_mrspremise
The past is a foreign country, they do things differently there.
Barcelona
Joined October 2010
- Jo mai no he estat prou valenta per posar-me davant per davant dels antidisturbis amb la certesa que rebria. Gràcies, de tot cor, a tots els que sí que ho sou. I els que sou com jo, no us espanteu. A les darreres files hi ha lloc. I cal anar-hi, anar-hi i anar-hi. Cuidem-nos.
- Els miops som gent molt trempada. Sempre saludem efusivament. De lluny. A gent que no coneixem.
- Ai, de veritat, els de ‘he sortit i semblaven les rambles’ i ‘no era un adult per persona?’ I quina poca responsabilitat, nyinyinyí’ no podeu alegrar-vos per la vida ni un sol moment?
- Ahir vaig baixar un moment a la cafeteria de davant de casa a fer quatre notes. Era l’hora de berenar dels avis i els nens. Com que era molt ple, un senyor em va demanar si podia seure a la meva taula. I tant, li vaig dir. Va obrir el diari i es va posar a llegir-lo.
- No hauria d’estar mal vist esmorzar en pijama als hotels, penso. Faria caliu.
- Hola, senyor desconegut que de matinada has perdut el tren a Manresa i insisteixes a convidar-me a prendre alguna cosa perseguint-me fins a la porta de casa. Res, una cosa, petita, pots veure que tinc POR? O te la pela de cantíssim?
- No sé si és impopular, però crec que si la cultura religiosa -de tribu, de ritu, de cicle- s’explica des de la vessant cultural i no des de la praxi o la caquetesi, no només no fa cap mal sinó que dona eines molt interessants per entendre el món.
- Encara no m'havia emprenyat fort, però que surti un ranci amb medalles, fent servir l'imaginari bèl·lic i dient-nos que tots som soldats m'ha fet bullir la sang. No miri, jo no sóc cap soldat. Els soldats, de fet, em fan molt de fàstic. De sempre. Se'n poden anar a la merda.
- Arribo ara a casa. Mai abans havia tingut tanta por en una mani. Anaven a sac, a revenja. Però tornant a casa he trobat una bona gent de la Ribera que no m’han deixat sola mentre tornava a casa. Passaran els anys i els recordaré a ells. Foteu-vos, que això no ens ho prendreu.
- Quan anava a sisè se’m va ocórrer que com que la biblioteca de l’escola era una mè, havia arribat l’hora de muntar-ne una. Una de molt guai: la dels llibres preferits. Vaig proposar als companys que deixessin el seu llibre preferit en dipòsit
- Espero que el cel dels gossos sigui un gran assecador de fuets. Quina sort, haver conegut aquest amor tan gran.
- Ara passejava el gos i he vist una noia molt jove, en un patinet, amb el motxillot de Glovo i tots els cotxes passant-li pel costat i he tingut molta ràbia i moltes ganes de dir-vos que no demaneu glovos ni deliveroos ni res. La precarietat s’alimenta fent-ne ús.
- Acabo de llegir que els jutges estan preocupats per la reacció que ha desfermat la sentència. Diuen que és exagerada. Si fan un cop d’ull a #cuéntalo s’adonaran que ens han sentenciat a totes, les que hi som i les que vindran. És per això, que és tan gros. I no ho volen veure.