Get all 8 Forja releases available on Bandcamp and save 15%.
Includes unlimited streaming via the free Bandcamp app, plus high-quality downloads of Món Oblidat, Mare del Bosc, Fosques Bèsties, Pare Llop, El Nom del Vent, Ratafia, El Llibre dels Feyts, and Tornant de la Batalla.
1. |
Món Oblidat
03:58
|
|||
|
Dintre del bosc, molt endins, on les ombres son refugi.
On les bèsties observen tot hi ha amagat un vell portal.
No el veuràs, s’obrirà si tu has d’entrar-hi,
descobriràs un nou món perdut en el record.
No podràs evitar entrar-hi,
has començat un viatge.
No podràs evitar trobar-te,
has començat a fer camí.
La nit del temps porta un record perdut en l'ànima,
des d’on la llegenda troba un futur dia.
Més lluny de l’abisme de la ment tu hi veuràs
tot quan hem deixat enrere dintre del món oblidat.
Éssers perduts de temps llunyans
han trobat lloc aquí.
En el portal el temps s’estanca,
Al seu voltant la vida creix.
Vells esperits i els fills de la mare natura
guarden el seu coneixement d’aquell que no el mereix.
Sent la crida d’aquest nou món, et durà al teu interior.
La teva ment i esperit per fi es trobaran.
La nit del temps porta un record perdut en l'ànima,
des d’on la llegenda troba un futur dia.
Més lluny de l’abisme de la ment tu hi veuràs
tot quan hem deixat enrere dintre del món oblidat.
|
||||
2. |
Fosques Bèsties
04:17
|
|||
|
Creus estar en un lloc pacífic però no és així…
El temor dels teus ancestres, prenen vida aquí...
Som l’encarnació de tot allò que heu rebutjat,
la vostra por ens ha criat i ara anem per tu.
Ara et perds en mig del bosc i no saps tornar.
La teva sang m’està cridant i respondré.
No pots fugir, no escaparàs, no ho pots evitar…
No tornaràs, no viuràs pas, et vull a tu.
La teva sang m’està cridant, encén el meu desig.
Sóc la maldat, sóc la foscor, un malson…
Maleiràs haver vingut, ja és tard, t’he atrapat.
Per més que corris jo ensumo la teva sang,
està calenta i deliciosa no puc aguantar.
Ara et tenim ben rodejada, és el teu final.
Benvinguda al nostre món, la teva perdició.
La teva sang m’està cridant, encén el meu desig.
Sóc la maldat, sóc la foscor, un malson…
Maleiràs haver vingut, ja és tard, t’he atrapat.
|
||||
3. |
Pare Llop
04:50
|
|||
|
Sóc el senyor de les feres, ja fa temps que vesteixo la pell dels lupins.
Sóc el pastor de llopades, si vols pau respecta el nostre udol.
Els meus llops i jo fa temps que trepitgem
els boscos i les valls que l’home va usurpar.
Dels llops sóc senyor, guardià clau de la natura primordial.
Si entres al meu món la terra tu respectaràs.
Et creus posseir, vols prendre tot allò que no et pertany.
Ara s’ha acabat, jo sóc el pare llop.
Si tu ets avar i em negues hospitalitat la fúria et caurà.
Si tu mostres pietat la natura dona benedicció.
No sóc l’enemic, dono equilibri al mon,
una lluita sens final a la por de ser caçat.
Dels llops sóc senyor, guardià clau de la natura primordial.
Si entres al meu món la terra tu respectaràs.
Et creus posseir, vols prendre tot allò que no et pertany.
Ara s’ha acabat, jo sóc el pare llop.
Sóc el pare llop, senyor de les terres senyor d'aquest bosc.
Si tu vols marxar, els meus consells escoltaràs
Dels llops sóc senyor, guardià clau de la natura primordial.
Si entres al meu món la terra tu respectaràs.
Et creus posseir, vols prendre tot allò que no et pertany.
Ara s’ha acabat, jo sóc el pare llop.
|
||||
4. |
Mare del Bosc
05:21
|
|||
|
Despertar d’aquest somni en tornar a la realitat un cop més,
entre arbres cerco el meu camí lluny de jocs mentals.
Sento aquella veu que m'està cridant, porta bons records però…
No em puc fiar, res d’això es real, recuperaré el seny.
Pots negar allò que sents però negues la veritat.
Un cop més
enganyes el teu ésser, has d’obrir els ulls.
El camí que cerques el tens al teu davant,
però has de retrobar-te per seguir.
Fa molts anys que omplo de vida el món.
Fa temps vaig aprendre del meu destí.
Tot allò que veus és dintre teu.
Deixa’m ensenyar-te a sentir.
No tinguis por, tu tens la clau, només hauràs d’obrir
la porta del teu ésser un altre cop més.
Aprofundeix allà on guardes tot el record intern
I la memòria perdura en tot, és aquest...
El secret de l’home no viu en el present.
Generacions perduren això ho sé molt bé…
Per què...
Fa molts anys que omplo de vida el món.
Fa temps vaig aprendre del meu destí.
Tot allò que veus és dintre teu.
Deixa’m ensenyar-te a sentir.
Anys de progrés ens han fet oblidar
la forma de connectar tota la humanitat.
Com les arrels que s'enfonsen terra endins,
hauràs de furgar dins la ferida del temps.
|
||||
5. |
Vells Esperits
04:22
|
|||
|
Vells esperits que antany vau habitar
aquesta terra perduda en l’oblit.
Obriu la porta que entri la llum,
mostreu-me un dia nou i radiant.
Aquí estic, on sou?
vull descobrir tots els misteris.
La nit del temps amaga un secret,
mostreu-me allò que he de trobar.
Jove que vius els temps presents,
la nostra història cau en l’oblit.
Pocs recorden qui vam ser.
Tu t’has perdut i no et saps trobar!
Som els vells esperits del món,
ancestres perduts en l'oblit.
Observem tot allò que feu,
Som la tradició que no vau poder heretar.
Tot i que no ens veus
sempre estarem molt a prop teu.
Para un moment i fixa-t'hi bé,
ens podràs veure amb l’esperit.
Som els vells esperits del món,
ancestres perduts en l'oblit.
Observem tot allò que feu,
Som la tradició que no vau poder heretar.
|
||||
6. |
Filadora del Destí
03:11
|
|||
|
Fils del color de la sang
sargeixen la vida amb els actes que fem.
Vols acusar al destí
dels mals que has trobat al llarg del recorregut.
El vel que duus t'impedeix
veure la llum que has creat al llarg del temps.
El fil del destí s’enfila per la vida, fila tot el nostre ésser.
El futur no el marca una divinitat, som nosaltres qui fem força.
Sents la remor del passat…
lamentes tot el que vas fer o no vas poder.
Poques opcions per triar…
Ningú al voltant que et doni un cop de mà.
Molts entrebancs trobaràs,
però el camí tu faràs amb voluntat.
El fil del destí s’enfila per la vida, fila tot el nostre ésser.
El futur no el marca una divinitat, som nosaltres qui fem força.
|
||||
7. |
El Comte...
01:23
|
|||
|
"Fill de la terra”, ara demana: què no podràs?
Viure, viure sempre: no voldria morir mai;
ser com roure que s'arrela i obre la copa en l'espai.
Els roures riuen i viuen, però també compten els anys.
Doncs, vull ser la roca immòbil entre sols i temporals.
La roca viu sense viure, que res la penetra mai.
Doncs, la mar somovedora que a tot s'obre i dóna pas.
La mar s'està tota sola, i tu vas acompanyat.
Doncs, ser l'aire quan l'inflama la llum del sol immortal.
Però l'aire ni el sol no estimen ni senten l'eternitat.
Doncs: ser home sobre-home, ser la terra palpitant.
Seràs roure, seràs penya, seràs mar esvalotat,
seràs aire que s'ìnflama, seràs astre rutilant,
seràs home sobre-home, perquè en tens la voluntat.
Correràs per monts i planes, per la terra, que és tan gran,
muntat en cavall de flames que no se't cansarà mai.
Totes les veus de la terra cridaran al teu voltant.
Et diran ànima en pena com si fossis condemnat."
Tots de lluny et veuran passar i diran tot tremolant:
"És el comte Arnau!"
*(adaptació de “El Comte Arnau” de Joan Maragall)
|
||||
8. |
Arnau!
04:35
|
|||
|
Maleït per trencar la paraula,
per actes que no puc recordar.
Passo entre ells sense adonar-me
de si són vius, morts o esperits...
En l’oblit afronto el destí, cremo per dins jo sóc el foc.
Munto la nit enmig d’un somni, com un despert entre adormits.
Vestit de foc i de flames galopant ve el comte Arnau, etern esclau.
Tot allò que va estimar es va perdre en el passat.
El passat no puc recordar…
De l’horitzó sento una veu que ja no puc captar.
Records aliens em fan dubtar si vaig viure…
Sóc jo qui representa l’estirp del terror?
Ara soc el cap de la cacera, al cel cavalquem en la foscor.
El meu cavall encén la guspira, prem la flama que et fa ser humà.
L’eternitat he de passar, condemnat en un ball sense fi.
La soledat crema per dins, sé que per mi no hi ha pietat.
Vestit de foc i de flames galopant ve el comte Arnau, etern esclau.
Tot allò que va estimar es va perdre en el passat.
“Sóc roure, sóc penya, sóc mar esvalotat,
sóc aire que s'ìnflama, sóc astre rutilant,
sóc home sobre-home…”
“Totes les veus de la terra criden al meu voltant.
Em diuen ànima en pena... sóc... condemnat."
|
||||
9. |
El Clot de les Ànimes
03:54
|
|||
|
Núvols negres envolten la llum que no pot sortir de dia.
Atrapada en vida, és la flama que en l’oblit avui s’apaga.
Sóc dintre del clot, he caigut on les il·lusions es trenquen i tot arriba al final.
La realitat és un pou d’on no veus el fons, t’enfonsa i no en pots sortir.
Dins de la foscor, tancat amb la meva culpa.
Temps mort que ha tornat de nou, és la veu que t’angoixa.
La barrera que avui ha impedit veure el sol,
ha trepitjat la ferida que mai es podrà guarir.
Ja no puc creure en un vincle real.
La veu del passat reviu els meus errors...
Dins de la foscor, tancat amb la meva culpa.
Temps mort que ha tornat de nou, és la veu que t’angoixa.
La porta que ahir vaig tancar s’ha tornat a obrir,
ha deixat passar tot el temor
La decepció pren control, m’empassa cap endins,
m’ofego i no puc sortir.
Dins de la foscor, tancat amb la meva culpa
Temps mort que ha tornat de nou, és la veu que t’angoixa.
Núvols negres envolten la llum que furtivament s’escapa.
Tota aquesta càrrega llençaré en aquest forat d’aquí per sempre.
|
||||
10. |
Passat i Futur
07:06
|
|||
|
(Cassandra)
Veus d’un trist passat, t’atormenten ja fa temps.
Descans i perdó anheles.
La teva fúria amb aquells ignorants,
t’ha convertit en l’enemic a perseguir.
La cuirassa que has fet amb el rencor
et cega, no pots veure.
És l’home qui tria el seu destí,
sense captar què hi ha al voltant.
(Arnau)
Goses despertar l’essència de tots aquells mortals
que delirants esdevenen els seus esclaus.
Lliures de pensar, ja no hi ha dolor,
tan sols seguir el pla imposat
pel règim de torn, movent els fils,
tornen a tensar, totes les cordes que ofeguen.
Vides comencen i moren a dins del temps, un cercle que ens envolta a tots
On el futur i el passat troben l’altre, tot això…
és el present!
(Cassandra)
És molt humà ensopegar, deixem de banda el sentiment.
tot i així encara hi ha esperança, queda encara el lliure albir.
(Arnau)
És que no veus que es va perdre quan van renunciar a tot
per un miserable pedaç d'allò que anomenen el progrés.
(Mare del bosc)
La vida avança no ho pots aturar pas,
som part de tot un cercle vital.
(Arnau)
Fa temps que porto la condemna eterna
per témer a la llibertat…
La humanitat avançant a l'abisme
per no comprendre el que és la pròpia vida.
Vides comencen i moren a dins del temps un cercle que ens envolta a tots
On el futur i el passat troben l’altre, tot això…
és el present!
(Pare Llop)
Si vols expulsar la ràbia i el dolor,
que segles esperant han fet cau al teu cor.
Ara has de deixar enrere tot el passat,
lliura’t dels murs que t’ofeguen.
(Filadora del Destí)
I tots han de fer el seu camí…
què pot passar? això ja ho descobriran…
(Cassandra i els Vells Esperits)
Passaran els anys i veuràs
generacions com amb l’adversitat,
van ensorrar
els murs que escanyaven les seves…
Vides comencen i moren a dins del temps un cercle que ens envolta a tots
On el futur i el passat troben l’altre, tot això…
és el present!
(Arnau)
Finalment, un petit raig de llum ha travessat els núvols de la meva ànima.
Heus ací, que ara puc veure el meu reflex en esperits aliens.
Tot i ser fills del destí, qui així ho desitgi podrà fer caure els murs.
i pel que fa aquest món oblidat…sempre que algú faci ús del seu lliure albir…
Serà un món recordat
|
||||
Forja Catalonia, Spain
Forja was born in the summer of 2012 as a metal band in Catalan. With the march of time, patience and dedication, the band
has been forging its own style blowing metal melodies, with the heat of the fire of history, Catalan myths and legends, and tempered with the waters of feeling and passion.
Forja Are
Martí - Vocals
Manel - Bass
Mireia - Violin
Toniu - Guitar
Alvaro - Drums
... more
If you like Forja, you may also like: