L'Escola de Cinema
de Barcelona

El passat divendres 29 de maig l'Escola va tenir el plaer de tornar a rebre Rodrigo Sorogoyen, guionista i director madrileny conegut per títols com As bestas, Que Déu ens perdoni o El regne. El cineasta acudia a la trobada amb l'alumnat de Direcció Cinematogràfica després d'haver competit a la Secció Oficial del Festival de Cannes amb el seu nou llargmetratge El ser estimado, coprotagonitzat per Javier Bardem i Victoria Luengo. L'AVENTURA FRANCESA: LA PRIMERA VEGADA A LA SECCIÓ COMPETITIVA DE CANNES La seva peripècia francesa va ser precisament el tema introductori del diàleg. A França L'ésser estimat es va estrenar el 16 de maig passat, gràcies a la qual cosa el director va poder compartir les seves impressions sobre la recepció de la premsa francesa i la seva estada a Cannes, tant des de la perspectiva d'un espectador corrent com des de la del cineasta aspirant a la Palma d'Or. Gran part de la filmografia de Sorogoyen està vinculada a França, ja que diverses pel·lícules i capítols. "Sempre han estat coproduccions orgàniques", explicava el cineasta, "no les fem perquè les pel·lícules es vegin a l'estranger, sinó perquè hi ha algun motiu al guió que ho requereix". Feia referència, per exemple, al capítol rodat a Lió de Los años nuevos o la participació dels actors Dénis Menochet i Marina Foïs a As bestas. PRODUIR, ESCRIURE I DIRIGIR EN COMPANYIA En ser interrogat sobre el seu nivell d'intervenció en la producció de les seves pel·lícules, Sorogoyen recalcava la confiança cega en els seus socis de Caballo Films. Tot i delegar el gruix del treball de producció als seus companys, el director continua preocupant-se d'implicar-se en primera persona en les decisions clau que condicionen la factura visual de les seves obres. Per Los años nuevos, va col·laborar per primera vegada amb dos guionistes, Sara Cano i Paula Fabra, que es van sumar al projecte després de superar unes proves. Per mantenir un to homogeni entre capítols i que l'escriptura col·laborativa a sis mans s'unifiqués, el cineasta va apostar pel diàleg constant amb les companyes i la presència activa en el projecte (tant a l'escriptura com durant el rodatge) com a recursos fonamentals. “I, per sobre de tot, trobar els col·laboradors adequats, és clar”, apuntava. UN PROJECTE AL CALAIX SOBRE LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA Pel que fa a l'elecció del format adequat per a cada història (llargmetratge o sèrie de televisió), el director es guia per la seva intuïció a l'hora de considerar la naturalesa de la idea i l'extensió adequada per explicar-la, però també altres factors logístics com les possibilitats de producció i el calendari. “Navego constantment amb diversos projectes alhora”, explicava. “Hi ha guions que es van imposant els uns als altres”. De fet, Sorogoyen va afirmar estar “enamorat” d'un llargmetratge que va acabar d'escriure fa anys: un thriller ambientat als anys 70 durant l'exili espanyol a Mèxic. Tot i això, el realitzador admet sense embuts la seva voluntat (i la de la seva companya habitual a l'escriptura, la guionista Isabel Peña) d'allunyar-se del thriller. D'aquest desig va néixer, precisament, un drama psicològic com L'ésser estimat. “Volem marxar”, deia entre rialles sobre l'encasellament en aquest gènere particular, “i de mica en mica ho anem aconseguint”. En contra del que pugui semblar a jutjar per les seves primeres pel·lícules brillants, ni Peña ni ell es consideren grans aficionats de la barreja adrenalínica d'intriga i l'acció, o no tant per limitar-se a escriure històries d'aquest tipus. Parlant de projectes futurs i altres guardats temporalment al calaix, Sorogoyen va compartir amb el públic l'anècdota darrere d'un dels segons que va ser rebutjat per una popular plataforma de streaming. El motiu de la censura va ser l'argument de la trama: era un fresc simbòlic que, a través de diversos episodis, oferiria un panorama polifònic sobre la Guerra Civil Espanyola. “Això incomodaria, clarament, algú o algú poderós”, assenyalava el director. Tot i això, va prometre que continuaria lluitant per aixecar-lo, encara que a partir d'ara com a llargmetratge, renunciant a l'estructura de sis capítols corresponents a diversos punts de vista que havia plantejat en un inici. En aquest sentit, va fer una defensa del llargmetratge com a format que perdura més a la memòria, en part gràcies a l'experiència de veure'l a sales. "La pròpia experiència de visionat es torna memorable", argumentava. "Tinc la sensació que hi ha massa sèries en aquest moment, tantes que cap no roman. Si m'arrisco amb aquesta proposta, almenys aspiro que perduri, que valgui la pena". LA INTENSITAT EMOCIONAL SENSE CORTS El pla seqüència va ser un altre dels eixos principals de la conversa. No és estrany, tractant-se d'un dels recursos expressius més emprats per Sorogoyen per portar l'audiència a un clímax emocional de gran intensitat. Ja són icònics en la història del nostre cinema els plans seqüència dels episodis finals d'Antiavalots i Els anys nous, en què intervenen a parts iguals la virgueria tècnica, l'emoció vehiculada a través de la interpretació i la construcció d'una tensió en constant augment per part del guió. En concret, el pla d'Antiavalots era l'últim que rodarien Patrick Criado i Hovik Keuchkerian, de manera que l'ambient al set ja era de per si intens emocionalment i l'equip estava “molt greixat” després de tota la feina feta els mesos anteriors. Durant dos dies de rodatge no van prémer el botó de REC: es van limitar a assajar la complexíssima coreografia, a polir detalls, a afinar matisos. En els dies següents es van rodar unes 19 preses en total, i la que es va acabar quedant com a bona va ser l'única que va captar un petit imprevist: Raúl Arévalo va colpejar inintencionalment Álex García al nas, però tots dos el van incorporar ràpidament a l'escena i el resultat va complaure l'equip fins i tot més que la proposta inicial. “El machirulisme escala des del bon rotllo del brindis inicial, on hi ha un ambient gairebé familiar, fins a un esclat de violència, crits i insults”, comentava el director. “Entren en una dinàmica de camaraderia que als homes els atrau, els agrada”, afegia amb un cert esperit crític. Pel que fa a l'últim capítol de Los años nuevos, Sorogoyen va explicar com es van incorporar característiques de la pròpia habitació d'hotel on rodaven com a recursos expressius. Per exemple: en principi tots els miralls s'havien de tapar per evitar que es veiessin reflexos indesitjats, però van acabar deixant-se al descobert per les possibilitats visuals que oferien, malgrat la dificultat afegida que podia suposar aquesta decisió. Tot l'equip va haver de fer petits sacrificis al servei del repte que es proposaven, és clar: el mateix Francesco Carril es va dutxar estoicament amb aigua freda per evitar que el baf enteli la lent de la càmera. Una decisió de posada en escena arriscada a nivell de producció però tremendament pertinent per posar el colofó ​​a la narrativa de Los años nuevos. “La sèrie parla del mateix temps, per la qual cosa per a nosaltres tenia molt sentit acompanyar els personatges per darrera vegada en temps real, en els darrers 45 minuts”. L?absència de talls permetia la màxima complicitat de l?espectador. UN NATURALISME CUIDADOSAMENT ESTUDIAT Tant en aquestes escenes com en altres de planificació més senzilla, per a Sorogoyen preval sempre la naturalitat per sobre de tot. En les seves pròpies paraules, Peña i ell es proposen reproduir a pantalla mons que ja existeixen i als quals ells no pertanyen, tasca per a la qual consideren estar dotats de bona oïda i bon ull. Per aquesta raó, és essencial que cada acció i moviment tinguin una motivació i no els siguin imposats als actors i actrius per motius arbitraris. Ni tan sols un enquadrament estètic no és raó suficient per condicionar la naturalitat i l'organicitat de la coreografia. D'altra banda, el cineasta té cura de treballar amb intèrprets que abracen l'estil realista en la seva interpretació i que tinguin una energia similar a la dels seus personatges. Amb Iria del Río (Ana a Los años nuevos) tenia el cuquet de treballar des d'Antiavalots, en què el va conquistar per la seva versatilitat i capacitat d'adaptació. RECONCILIAR CRÍTICA I PÚBLIC Finalment, durant el torn de preguntes, els alumnes i les alumnes van tenir l'oportunitat de compartir les seves inquietuds amb el cineasta. Entre elles, va sorgir la dicotomia entre el cinema d'autor o el mainstream i la necessitat imposada d'identificar-se en una de les dues aproximacions. Sorogoyen va defensar que era un error ni tan sols plantejar-se aquesta distinció: “Cal explicar les històries que t'interessin, sense pensar si el tema és d'actualitat o si tindrà èxit entre la crítica”. Estocolm, per exemple, va ser un projecte que va entusiasmar el seu autor i que va resultar ser, per a fortuna de l'equip, barat, assequible i fàcil de fer. Pel que fa a la nova col·laboració amb la figura paradigmàtica de Javier Bardem, Sorogoyen va admetre haver passat molts nervis juntament amb Isabel Peña al començament de les converses amb l'actor. Tot i això, Bardem va demostrar ser una persona propera i respectuosa cap al guió, capaç de comunicar les seves propostes sempre des de la consideració. “Ha estat tota una experiència treballar amb ell”, concloïa, somrient, Rodrigo Sorogoyen.

A l'ECIB, Escola de Cinema de Barcelona, ​​es formen cada any desenes de professionals de diverses disciplines de la creació audiovisual. En concret, entre els seus alumnes graduats en Animació hi ha quantitat d'animadors 2D i 3D, modeladors, riggers, VFX, layout i concept artists que treballen actualment en estudis de la talla de Disney, Pixar, Warner Bros, Netflix o Ubisoft. En el trànsit de la formació acadèmica a la indústria audiovisual, operen tres aspectes clau: l'aprenentatge amb equips i programari professional, l'elaboració d'un demo reel atractiu i original i el coneixement sòlid dels fonaments del medi a través de la pràctica continuada. Al nostre centre, un equip de professorat expert (conformat per professionals en actiu) s'ocupa d'acompanyar cada estudiant en la seva evolució individual, atenent les seves necessitats i demandes. A més, ECIB s'esforça cada curs a portar els millors especialistes a diferents àrees de l'animació per impartir seminaris, masterclass i mentories de projectes, entre els quals destaquen Peter Lord, Mark Osborne o Emilie Tronche. Gràcies a aquestes trobades, l'alumnat rep els consells i aprèn en primera persona de l'experiència d'una gran varietat de personalitats reconegudes al camp. COM AJUDA ECIB A IMPULSAR LA CURSA PROFESSIONAL DE L'ALUMNAT? La metodologia eminentment pràctica emprada tant a Diploma d'Animació, com a Màsters i Cursos d'Iniciació, suposa no només un entrenament constant per dominar aspectes tècnics i teòrics —dibuix, color, storyboard, disseny de personatges i props, animació, modelatge, etcètera— sinó també una oportunitat per construir un portfoli professional. Aquesta recopilació de treballs supervisats per animadors i animadores veteranes constitueix una valuosa carta de presentació al món professional. D'altra banda, l'Escola posa a disposició de l'estudiantat (tant dins com fora de l'horari lectiu) una sèrie d'equips professionals amb què s'animen les millors produccions de cinema, televisió, publicitat i videojocs: ordinadors amb doble monitor, tauletes gràfiques de pantalla, truques de stop motion, tallers de modelatge… En definitiva, facilita que cada estudiant es familiaritzi directament amb les eines de treball. Finalment, ECIB manté un contacte estret amb els alumnes i les alumnes egressats i els ajuda a establir convenis de pràctiques i acords de col·laboració amb les principals empreses audiovisuals del país en l'àmbit de la publicitat, el cinema i els videojocs. A més, els curtmetratges que es realitzen durant la formació són produïts a través de la productora cinematogràfica Producciones Dosmentes, la qual cosa possibilita comercialitzar-los, registrar-los a Premis de l'envergadura dels Gaudí i Goya i postular-los a subvencions estatals. MÒNICA EGGERT, ANIMADORA A SONY PICTURES ANIMATION Mònica Eggert és una animadora barcelonina que es va traslladar al Canadà el 2021 en començar a treballar en produccions com The Spider Within: A Spider-Verse Story (Sony Pictures, 2024), K-Pop Demon Hunters (Netflix, 2025) o Goat (Sony Pictures, 2). Es va graduar al Diploma d'Animació d'ECIB i va completar la formació amb el Màster en Animació 2D. Els seus treballs han estat àmpliament reconeguts al panorama internacional. Sense anar més lluny, K-Pop Demon Hunters va ser nominada a dos Premis Oscar i va aconseguir dos Globus d'Or l'any anterior. La Mònica s'encarrega d'animar els personatges, definint amb extrema precisió els moviments, les expressions facials i les reaccions. La demo reel elaborada al llarg dels seus anys d'aprenentatge, que integrava escenes projectades en dues i tres dimensions, es va fer viral a les xarxes socials i li va obrir una infinitat de portes al món professional. Així va acabar treballant al projecte de curtmetratge de l'univers Spider-Verse, precisament la llavor que l'havia inspirat a treballar en aquest àmbit. Eggert va tornar a escola el 2024 per compartir les seves experiències amb l'alumnat d'Animació. JORDI OÑATE, ANIMADOR 3D A PIXAR Jordi Oñate va estudiar l'especialitat d'Animació 3D a ECIB i actualment és un dels animadors espanyols de les oficines de Pixar a Emeryville, Califòrnia. Com a character & crowd animator en diverses produccions, el seu treball ha consistit a dotar de vida i personalitat personatges digitals, així com coordinar i animar multituds complexes i escenes col·lectives, encara que actualment s'encarrega dels personatges principals a l'emblemàtic estudi californià. Alguns dels títols més icònics en què ha participat com a animador 3D són Brave: Indomable (2012), Monstres University (2013), Del Revés (2015) o Els Increïbles 2 (2018). A més de la seva trajectòria en animació, Jordi també ha treballat a la indústria dels VFX, participant en produccions d'imatge real com Harry Potter i el Misteri del Príncep (2009). https://vimeo.com/219360520?turnstile=1.jZrUDT8oYbmQLKRLkhdi38Ki1fkj5umSbSApQmI0N2NW-TtkI2sBAjlWZZUI4dXiQHy_GgiZhjXBt7ZmjKKqliA68jvkJMF3nuh1n1qQAL3x1gg_IXMN-Jmem7i_ys_X997Ggzaj9eso-C3cRdi4PT-AB3BqfTlJspTLtpXVzJz6ugUS_CXI_xDqrUY9wpgPrjvHmnH9s12QET-a_vPHprbI_QYBxNhkqdc5WwVhR3NA1EVhHIq7GKou4Zd0N9ynaCjPfa-gEouTU8hLjZcDyYUZzlYYZV0eDkZDNHgQFsRkHaCjkYILwKbLqMKnmtp_wGV0siN9jXSdcO7mNmbhx-oq9e03yXTzLiW4WDj8x-sSqfInwsdOIY3UjFOQSN0FaphitqbJxcKI-eI3XJYJgfHe-PAqMk1bfUIWF4BbFRem2eYI1v52CIKdZxrWBQPz-XAcgZ1104h7S-iz5jo3OxUL38a0ixDGZ4vF94jOQpm4EA5JSgygqhUosPsyEeNwDGX3z21kscNPOoHNsvtCYjXvI-NkOMi9zAS2JsOW2leC4ARcTLUO5HZbL3PkTm5kYgq1nWRAa1p5R1VO7kSu99Gu7U4Z4egQq9sVk0Oaa_s167W8h3HaLDl8ShQawsLF.Joa8Nq3pTvUTFZ8d3GUaqA.236091251b72fd95089ff042ed0b58fcfde454a3bcc51fc7998e001baa4e8bf4 CHEMA DEL FRESNO, VFX SUPERVISOR  Chema del Fresno és supervisor d'efectes visuals amb més de 20 anys d'experiència en cinema, sèries i anuncis publicitaris a Espanya i el Regne Unit, a més d'exercir Character TD i rigger. Va estudiar les diferents tècniques i especialitats d'animació a ECIB i des de llavors ha participat en projectes de l'envergadura de Els jocs de la fam: Sinsajo - Part 2 (2015), Mission Impossible: Fall Out (2018), The Lion King (2019) o La societat de la neu (2023). Chema és especialista en simulacions de gran complexitat amb partícules i fluids com aigua, foc, núvols, fum, explosions, destrucció i FX màgics i abstractes. PAULA BLANQUE, PRODUCTORA D'ANIMACIÓ Paula Blanqué es va formar en Animació 2D a ECIB i va iniciar la seva trajectòria professional a Filmax Animation com a primera ajudant de producció. Durant aquesta etapa va treballar en títols com a Nocturna (guardonada amb el Premi Goya a Millor Pel·lícula d'Animació el 2007). També va participar en projectes televisius de la mà de Barcelona Televisió. La seva volta al món cinematogràfic es va produir gràcies al llargmetratge Chico i Rita (2010), dirigida per Fernando Trueba i produïda per Estudi Mariscal. El 2011 va començar a treballar com a production manager en sèries d'animació, entre les quals destaquem Ask Lara (2011). També va exercir com a cap de producció a la més recent Dispararon al pianista, de nou dirigida pel combo Trueba - Mariscal. ARNAU GÒDIA, PROFESSIONAL STOP MOTION A AARDMAN Arnau Gòdia va estudiar el Màster en Animació Stop Motion a ECIB i ha treballat com a professional en aquesta especialitat des del 2018, a més de dirigir altres múltiples projectes d'animació. La seva experiència inclou un ampli rang de formats: llargmetratges, curtmetratges, anuncis publicitaris i sèries de televisió. Ha treballat com a assistent i animador per a l'estudi Aardman en produccions com Chicken Run: Dawn of the Nugget (2023) o la sèrie televisiva adreçada a públic infantil Very Small Creatures (2021). En publicitat, destaca el seu treball per a marques nacionals i internacionals, com ara Vodafone, Lego o Damm. El seu perfil professional es caracteritza per una visió integral del procés d'animació stop motion, participant en totes les etapes: des del disseny de personatges i storyboard fins a la construcció de puppets i sets, l'animació i la postproducció. La seva versatilitat ha permès desenvolupar projectes complets i adaptar-se a diferents formats i metodologies dins la indústria de l'animació. ROC ESPINET, ANIMADOR 2D I IL·LUSTRADOR DE CÒMICS Roc Espinet és animador 2D i dibuixant de còmics, encara que durant la seva llarga trajectòria professional també ha exercit com a dissenyador de personatges, il·lustrador per a llibres i jocs de taula i docent d'animació. Roc sempre es va sentir fascinat per l'expressió gràfica del còmic, especialment pel tipus de relació que genera amb el lector o lectora on no hi ha ni el temps ni la linealitat. Alguns dels seus treballs més notables en aquest format són Chica y Lobo (2018) i Harpoon (2022). D'altra banda, com a animador 2D (Roc és alumni del Màster d'ECIB d'aquesta especialitat) ha participat en projectes de gran importància, com Psiconautes (2015), Unicorn Wars (2022) o Decorat (2025). ELENA VALLVERDÚ, SENIOR LAYOUT ARTIST Elena Vallverdú és Senior Layout Artist, especialitzada en entorns digitals i composició de pla. La nostra alumni del Màster en Animació 3D ha desenvolupat la seva trajectòria professional en l'àmbit de l'animació i els VFX treballant amb càmeres CG, camera tracking, projeccions i construcció d'escenaris a l'estudi Weta FX. El perfil d'Elena uneix sensibilitat visual i coordinació tècnica, liderant seqüències, guiant equips i adaptant-se amb rapidesa a nous programaris i pipelins de producció dins de la indústria audiovisual internacional. Ha treballat en títols tan sonats com Pokémon: Detectiu Pikachu (2019), Sonic, la pel·lícula (2020) o The Batman (2022). L'ESCOLA DE CINEMA DE BARCELONA A FESTIVALS L'alumnat d'ECIB té una presència important entre les propostes seleccionades per festivals d'animació, ja sigui a escala nacional o internacional. Alguns dels curtmetratges sortits de l'escola més guardonats són Pobre Antonio (stop motion, 2021), Goodnight Mr. Ted (animació 2D, 2021), Enya (animació 3D, 2024), Unliked (stop motion, 2023) o Un cas pelat25 (a. Aquestes peces van passar per festivals com ANIMAC, ANIMAYO, Sitges, Festival de Màlaga, SUNSET FILM FEST, MECAL o Filmets. En definitiva, el recorregut dels nostres alumni demostra com una formació pràctica, el treball continuat en projectes reals mentoritzat per professionals i el contacte directe amb la indústria audiovisual es poden convertir en potent impuls inicial per emprendre una trajectòria sòlida i duradora. Ja sigui en animació 2D, 3D o stopmotion, a ECIB acompanyem l'alumnat en el desenvolupament d'una mirada pròpia i el domini de les eines necessàries per obrir-se camí al sector audiovisual.

Aquest curs acadèmic, ECIB ha estat reconeguda amb el certificat oficial d'ARRI, ARRI Certified Film School, convertint-se en el primer centre educatiu a Catalunya i el segon a Espanya a obtenir aquesta acreditació renombrada. El segell, atorgat per una de les empreses capdavanteres en tecnologia cinematogràfica a nivell mundial, avala la professionalitat, el rigor tècnic i l'actualització constant de la nostra formació en l'art cinematogràfic. Gràcies a aquest reconeixement, els i les estudiants podran formar-se amb equipament d'última generació i sota estàndards professionals utilitzats a la indústria internacional. En superar amb èxit el programa formatiu, obtindran, a més a més del títol oficial de l'Escola, el certificat d'ARRI, un valor afegit que obre noves portes professionals al sector audiovisual. L'Escola integra de manera orgànica en la seva metodologia l'ús de les eines i els fluxos de treball propis dels entorns professionals. En concret, l'alumnat del Màster de Direcció de Fotografia, programa on s'aplica aquesta certificació, treballarà amb una àmplia gamma de càmeres ARRI, com ALEXA Mini, ALEXA SXT PLUS, ALEXA 35 i ARRIFLEX 435, que s'utilitzaran tant en curtmetratges com en rodatges pràctics en pel·lícula de 35 mil·límetres. Aquest enfocament permet a l'estudiant enfrontar-se a situacions reals de producció, desenvolupant alhora capacitats tècniques i visió creativa. El reconeixement d'ARRI connecta ECIB amb un ecosistema tecnològic de primer nivell. La companyia desenvolupa sistemes de càmera avançats i eines digitals pensades per a llargmetratges i sèries d'alt pressupost. A això s'hi afegeix un extens catàleg d'òptiques, sistemes de control i estabilització, garantint la coherència estètica de la imatge, la precisió tècnica i l'eficiència en els fluxos de treball. Les càmeres ARRI són un estàndard consolidat en la indústria audiovisual internacional, presents en produccions de la talla de Dune: Part Dos o Frankenstein de Guillermo del Toro. El seu ús, àmpliament estès, respon a la fiabilitat dels equips, la precisió cromàtica dels seus sensors i la qualitat cinematogràfica de la imatge. Amb aquesta acreditació, ECIB demostra el seu compromís amb una formació connectada amb la realitat professional canviant, situant l'alumnat en un entorn d'aprenentatge que replica els estàndards de les grans produccions i en facilita la incorporació a un sector cada cop més exigent i competitiu.