Autor: Arnau Sánchez Farrers

Tallerista

Alba Blasco Estrada ( alba.blasco@gmail.com)

Resum

[AULA XXX ]

Tallerista

Núria Serra Benedicto ( nserra32@xtec.cat)

Resum

En el taller es plantejarà el següent repte amb la intenció que serveixi de motor per crear la situació d’aprenentatge: dissenyar una barca que floti amb un tros de paper d’alumini quadrat de costat 15 cm i que contingui el màxim número de cubets (multilink). Quants cubets hi cabran abans que s’enfonsi? Amb aquesta activitat promovem que l’alumnat raoni, planifiqui, explori, treballi en equip, canviï d’estratègia per millorar els resultats… tot treballant el sentit estocàstic (anàlisi i interpretació de dades, càlcul de paràmetres estadístics i introducció del diagrama de caixa) i el sentit socioemocional principalment, i amb els processos matemàtics com a eina i també com a objectiu de treball. Finalment, veurem com podem estirar l’activitat, en funció del curs on estem, enfocant-la cap un treball més algebraic a 3r o 4t d’ESO, o més STEAM a 1r o 2n d’ESO.

Part del taller està basada en l’activitat “Bears on a boat” i “Mean and Median” del NCTM.

Nota: Els assistents necessitaran portar ordinador portàtil o tauleta amb el GeoGebra instal·lat.

[AULA XXX ]

Tallerista

M. Teresa Navarro Moncho ( mt.navarromoncho@edu.gva.es)

Resum

Les situacions d’aprenentatge suposen el motor del procés d’ensenyament-aprenentatge. Un entorn on l’alumnat ha de desplegar tot el seu potencial creatiu, mobilitzar tot tipus de sabers implicats i desenvolupar les competències específiques. Les situacions d’aprenentatge han de proposar un repte on les tasques impliquen: resoldre problemes, investigar, formular i generalitzar conjectures, modelitzar, desenvolupar algorismes i mètodes del pensament computacional, dominar amb rigor el simbolisme matemàtic, comunicar i intercanviar idees matemàtiques, conèixer i valorar la contribució de les matemàtiques a la cultura, i gestionar i regular creences i actituds implicades en els processos matemàtics.

En el taller resoldrem diferents situacions d’aprenentatge per a secundària i batxillerat on l’ús de la calculadora permetrà l’alumnat investigar, generalitzar, modelitzar…, i mobilitzar diferents sabers dels sentits estocàstic i algebraic.
[AULA XXX ]

Tallerista

Patrick Diaz Garrido i Tutoritzat per en Sergi Muria Maldonado ( pdiaz8@xtec.cat i smuria@xtec.cat)

Resum

En aquest taller veurem un model d’implementació de teoria de grafs a secundària i batxillerat, basat en el problema de coloració de vèrtexs d’un graf, portat a la pràctica. Parlarem sobre els problemes clàssics com a via per introduir conceptes fonamentals. Veurem com relacionar aquesta matèria, no només amb el món quotidià, sinó amb conceptes amb els quals el nostre alumnat ja n’està familiaritzat.
[AULA XXX ]

Talleristes

Ramon Tejedor i David Arso ( rtejedo4@iesbalaguer.cat i darso@xtec.cat)

Resum

Resum 1:

1a part (5 min): explicació del projecte que estic duent a terme amb les rajoles: les fotografio, les localitzo i, poc a pco, les vaig dibuixant amb el Geogebra. Actualment, tinc unes 2000 rajoles ubicades per tot Catalunya i més de 300 models dibuixats amb el Geogebra.

2a part (5 min): explicació de l’activitat didàctica que vaig fer per guanyar el concurs de fotomàtiques. Més que explicar les tasques del concurs, encararia l’explicació per la part pràctica.

3a part (30 min): fent una breu explicació del que és un mosaic/tessel·lació, s’intentarà passar a una tessel·lació a l’espai basada en rajoles. Partint d’exemples senzills (rajola en forma de tauler d’escacs, passaria a un cub 8x8x8), es plantejarà la pregunta de com passar la rajola cartabó a 3D. A partir de cubs amb les cares pintades amb la rajola cartabó, es donaran indicacions de com quedaria la tessel·lació a l’espai. La gràcia és que, després de fer-ho, no caldrà fer “rajoles cúbiques” sinó que dins apareixeran poliedres amb els quals es farà la tessel·lació.

Resum 2:

1a part (15 min): el professorat assistent adopta el rol d’alumnat de l’ESO (qualsevol nivell) i construeix, a mà, la disposició que va motivar la fotografia matemàtica ‘Rajoles: encaix difícil o impossible?’ i també pren mesures empíriques de l’error en l’encaix.

2a part (10 min): contrastem la mesura empírica de l’error amb el desenvolupament teòric del treball presentat al concurs.

3a part (20 min): es proposen diverses línies d’investigació a partir del que s’ha vist. Aquestes propostes estan a l’abast d’un treball de recerca de 2n de batxillerat. Com a fet destacable inclouen un diàleg entre alumnat de 2n de batxillerat i alumnat de 4t d’ESO

[AULA XXX ]