Dins la proposta artística, el festival aposta per la diversitat de llenguatges i estils amb noms destacats com Joan Miquel Oliver, que presenta el disc Roïssos despullant el seu univers surrealista amb sonoritats orgàniques, o el piano virtuós de Marco Mezquida, que reivindica la dimensió física i tàctil de la música amb el seu trio. La veu de Magalí Datzira, el jazz íntim d’Eva Fernández o Namina & The Barbarians i les propostes experimentals i electròniques de Joina o LECOCQ completen un cartell on la música dialoga constantment amb espais, cellers i vins. També hi ha espai per a la reflexió amb un espectacle sobre el cançoner popular de l’Empordà la mà de Carles Sanjosé i Adrià Pujol. I moments per la contemplació amb la polifonia medieval de Tasto Solo.

L’arquitectura com a element de identitat

El festival en aquesta edició posa especial interès en revisar el paper de l’arquitectura dins l’entramat que configuren la viticultura i el paisatge. Revisarem el llegat de la tradició al territori de la mà de Llorenç Ferrer i Olga Muñoz & Marta Puiguriguer. Mirarem endavant a través del pensament singular i referent d’Oriol Roselló i el grup GRETA que ens conviden a una revolució estètica partint d’una visió radical del compromís amb la filosofia de terrer.

Una immersió profunda en la DO Empordà

La programació d’aquest any destaca per oferir tasts d’alt nivell tècnic i divulgatiu que busquen la màxima expressivitat del territori. Entre les propostes més rellevants, trobem la presentació del Tim Atkin MW Report 2026 a càrrec de Fintan Kerr, on s’analitzaran els vins que defineixen l’excel·lència de la regió segons la crítica internacional, posant el focus en la influència de la tramuntana i els sòls de llicorella i granit.

D’altra banda, el festival convida a descobrir les varietats més autèntiques amb sessions com la de l’enòloga Anna Espelt, que traçarà un recorregut genètic pel mosaic cromàtic de l’Albera a través del lledoner i la carinyena en totes les seves variants. També hi haurà espai per a la reflexió intel·lectual amb el Tast Socràtic de la mà de la firma Equànima, on s’utilitzarà el vi com a eina per explorar si és possible comprendre la identitat d’un projecte quan se n’ignoren els orígens.

Terrers singulars i gastronomia local

La riquesa dels diversos sòls empordanesos serà la protagonista de la sessió conduïda per la sommelier Marta Cortizas, que recorrerà el contrast entre les vinyes indòmites dels contraforts de l’Albera i el Cap de Creus i la frescor singular de les planes litorals. Aquesta mirada al terrer es completa amb propostes com “Vins de Postal” a Espolla, un projecte dirigit per l’enòleg Pau Albó que captura l’essència de finques úniques i recupera anyades antigues del cementiri del celler per potenciar la varietat carinyena.

A més, la gastronomia local s’uneix a la celebració amb tasts de fusió com el que dirigirà el sommelier Rafel Sabadí a l’espai del Parral, vinculant els vins de la DO Empordà amb els productes d’excel·lència agroalimentària del segell Girona Excel·lent, tot acompanyat d’una atmosfera de jazz. 

Tot plegat, el Terrer es presenta com un punt de trobada on la viticultura obre un diàleg respectuós amb el patrimoni, promovent valors de sostenibilitat, excel·lència i tradició des del cor antic de l’Empordà.

Festival Terrer no només és música i vi, és també patrimoni i memòria. Recuperar el sarcòfag d’Empúries és recordar que no inventem res de zero, sinó que som continuadors d’una tradició mil·lenària que ha fet de la vinya la seva cultura. Com aquells primers cristians d’Empúries, avui tornem a donar un nou significat a aquestes imatges per connectar-nos amb l’essència del nostre temps i del nostre lloc. 

Benvinguts a una nova edició on el passat i el present dialoguen en cada copa.

Un pont entre dos mons

Trobat a la necròpolis de Santa Margarida i datat entre els segles IV i V d.C., aquest sarcòfag és un testimoni mut del moment en què el món romà pagà es va fondre amb el cristianisme primitiu. L’escena escollida —els erotes o puttifent vi— representa el sincretisme perfecte. En el món clàssic, aquests petits déus de l’amor trepitjant raïm eren una oda a Dionís i a l’abundància de la vida; però, amb l’arribada del cristianisme, la imatge es va “reciclar” amb un nou sentit espiritual. El vi ja no era el símbol de l’embriaguesa pagana, sinó l’al·legoria de l’Eucaristia i la promesa de la vida eterna.

El fris de la vida: de la vinya a la tina

La il·lustració de Sandra Puig captura l’essencial d’aquest procés de la verema que apareix esculpit en el marbre original. Al sarcòfag, veiem una seqüència completa: des d’alguns putti collint els raïms dels ceps que s’enfilen, fins al grup central que, dins d’una gran tina, trepitja el fruit agafant-se entre ells per no relliscar. El most flueix finalment cap als recipients, convertint una tasca quotidiana de camp en una potent al·legoria teològica. 

Un estil amb caràcter empordanès

L’estil de l’època (Baix Imperi) és esquemàtic i expressiu, allunyat de la perfecció anatòmica clàssica per buscar una emoció més directa. Les figures són robustes i ocupen tot l’espai, amb un relleu profund que crea un joc de llums i ombres molt marcat. Aquesta nuesa artística i aquesta força visual són les que hem volgut traslladar a la imatge del festival: una celebració de la joia mediterrània que, malgrat el pas dels segles, manté intacte el seu missatge de celebració i comunitat.

Festival Terrer no només és música i vi, és també patrimoni i memòria. Recuperar el sarcòfag d’Empúries és recordar que no inventem res de zero, sinó que som continuadors d’una tradició mil·lenària que ha fet de la vinya la seva cultura. Com aquells primers cristians d’Empúries, avui tornem a donar un nou significat a aquestes imatges per connectar-nos amb l’essència del nostre temps i del nostre lloc. 

Benvinguts a una nova edició on el passat i el present dialoguen en cada copa.

* Il·lustració de Sandra Puig inspirada en el Sarcòfag paleocristià d’Empúries (Segles IV-V d.C.). 

Sota el títol Arquitectures de terrer la proposta fuig dels edificis desconnectats de l’entorn per tornar a la veritat constructiva, plantejant que un celler a l’Empordà pot estar fet en diàleg amb la mateixa matèria que habita el lloc. 

Oriol Roselló defensa una revolució del passat que recupera i actualitza les tècniques preindustrials per aplicar-les amb criteris contemporanis de sostenibilitat i eficiència. La mostra beu directament de l’esperit de Cèsar Martinell, qui va saber actualitzar la tècnica ancestral de la volta catalana per a les funcionalitats dels cellers del S.XX. La tesi compartida sosté que la bellesa de l’edifici agrícola neix de la seva honestedat material, posant en valor un mosaic de tècniques que s’entrellacen amb la genètica del territori. 

Si parlem de l’Empordà cal parlar de la pedra seca, la volta catalana, la tàpia, la fusteria, les fibres vegetals, la calç i la ceràmica. Aquests materials naturals garanteixen la transpirabilitat i la salut de l’edifici, permetent que l’arquitectura respiri i gestioni la inèrcia tèrmica de manera orgànica per oferir un entorn on la humitat es regula sense dependre de sistemes industrials ni aportacions ingents d’energia. 

Aquesta intervenció a la Canònica de Vilabertran és el resultat d’un treball coral que aplega arquitectes com Oriol Roselló, Núria Polo i Antonio Llena, juntament amb un equip de mestres artesans que mantenen vius els sabers de la terra. En l’execució hi participen Gaetanne Chapel i Xavi Laporta en la pedra, Jordi Domènech, Pere Viñas i Benjamí Banyoles en la ceràmica, Max Rutgers en la fusta, Magda Martínez i Josep Mercader en les fibres vegetals, Sonia Luna i Ángel Jiménez en la calç i Oriol Balliu en el fang. Tots ells conformen un laboratori on el continent i el contingut comparteixen una mateixa veritat: una revolució del passat.

Terrer és una invitació a escoltar el territori amb atenció i celebrar-ne l’ànima. Des de la seva primera edició l’any 2017, el festival s’ha construït com un moviment on conflueixen les arts en viu, la cultura del vi i el patrimoni —una aposta per projectar el Priorat com un lloc d’excel·lència on es troben tradició i contemporaneïtat.

Aquest 2025, el programa del IX Festival Terrer Priorat desplega una narrativa singular: música, arts visuals, poesia, dansa o pensament. Assumeix amb naturalitat compaginar música antiga i post-punk, folk d’arrel i jazz fussió, en espectacles íntims i experiències immersives, sempre des d’una mirada que s’enamora del vell i s’exalta amb el nou, com diria Foix. D’aquesta tensió creativa en neix un relat viu, que connecta les expressions culturals més arrelades amb les tendències més trencadores. Per la imatge del festival en Marius Domingo ens regala enguany aquestes fotografies de gran preciosisme que ens mostren algunes aus que podem trobar al Priorat.

En paraules del mateix  Marius Domingo, “Per a què serveixen els ocells? Els moixons, o els ocells… com ho vulgueu dir, no solament són uns éssers fascinants, preciosos i molt interesants que mouen milers de persones a tot el món a dedicar-se a la seva observació, estudi i, potser, fotografia o il·lustració. També són uns eficaços bioindicadors, és a dir, la presència d’unes determinades espècies i la quantitat d’exemplars de totes les espècies en general ens indica l’estat qualitatiu dels nostres ecosistemes. En paraules més planeres, ens diu si vivim en un paradís natural i tindrem una vida sana i joiosa o estem convertint el nostre entorn en una mena de deixalleria que farà de la nostra vida un cau de malalties i patiments. No oblidem que, malgrat que ens pesi, nosaltres també som animals i necessitem una natura en bon estat per a viure.”

Terrer és també un espai de producció pròpia, on es generen espectacles nous, es barregen llenguatges i es construeixen complicitats entre artistes, viticultors, creadors i espais. Ens mou la voluntat de posar en diàleg la creativitat contemporània amb els vins més genuïns i rellevants de les DO del Priorat. Cada proposta és una celebració de la terra i la seva capacitat per inspirar-nos: un tast, un concert, una paraula dita en el moment precís.

Aquest festival no és només una programació; és un gest de vinculació amb el territori, amb els seus ritmes i les seves veus. Un laboratori de cultura i pensament que reivindica el paisatge com a escenari i com a protagonista. I, sobretot, una comunitat que es troba per escoltar, tastar, sentir i compartir.

La primera edició del Festival Terrer Empordà presenta una programació que integra patrimoni i arts en viu amb la cultura vitivinícola i gastronòmica que defineix la identitat de l’Alt i el Baix Empordà. El festival traça una línia de treball clara: maridar vins i espectacles en espais patrimonials emblemàtics com Empúries, Sant Pere de Rodes, Vilabertran, Cadaqués o Calonge. Espais que permeten explicar de manera explícita i pertinent la mil·lenària relació del territori amb la cultura del vi al Mediterrani. La imatge del festival extreta de la Bíblia de Rodes (s. XII) exemplifica bé aquesta tradició.

El festival es presenta com una experiència única, on les arts i la viticultura es converteixen en protagonistes en escenaris que ens transporten i ens connecten amb les essències del temps i de l’espai. Situa al mateix nivell la creativitat dels llenguatges artístics i altres manifestacions culturals de vigència indiscutible, com ara el vi i la gastronomia. Aquesta combinació de disciplines, sabers i sensibilitats confereix al projecte una singularitat pròpia i remarca que la creativitat arrelada al territori és una font inesgotable de riquesa per al país i la seva gent.

Us esperem al I Festival Terrer Empordà, on patrimoni, creació artística i viticultura es fusionen per obrir un diàleg respectuós amb el territori i promoure els valors de l’excel·lència i la sostenibilitat.

“Recull la part del pensament sobre paisatge, arquitectura, viticultura, sostenibilitat i cultura que el Terrer ha creat com a espai de laboratori al llarg de 8 anys. És una publicació d’inspiració divulgativa amb tot d’elements que generen cosmovisió i idiosincràsia. I, a partir d’aquí, línies de fuga i algoritmes que permeten generar relat”, sintetitza Blai Rosés, director del festival. “És una manera de fixar en el temps totes les reflexions i contribucions de la constel·lació de persones que hi participen”, adverteix.

Arrapat com cap altre al batec de la terra i de la seva gent, el festival s’alia amb el paper per ser “motor d’activisme, cultura i pensament”. El primer número és, a la pràctica, un manifest. Encavalca continguts promocionats i editorials. “Cal sobreviure”, es justifica Rosés. Hi ha cura i delicadesa. Pàgines plenes d’intenció. “És una revista polièdrica, amb el Priorat al centre, però que pot inspirar i impactar a tot el sud de Catalunya per la innovació social i el dinamisme empresarial que l’habita. Aquesta regió ve d’un abandonament llarg, però avui té una constel·lació de cellers que generen biodiversitat, riquesa i referència internacional”, matisa. En daurat i paper de setí, una carta de vins elaborada per periodistes i sommeliers: “És independent, a mig format entre guia i crítica periodística. Ens semblava interessant mostrar un mosaic de vins emblemàtics de la DOQ Priorat i la DO Montsant”. “Les cases parlen de nosaltres i del temps que ens ha tocat viure”, escriu la historiadora Anna Figueras a Terrer Mgz. “La nostra feina és donar a conèixer el Priorat, explicar els vins, dignificar-los i reforçar el seu valor com a aliment que sosté el paisatge cultural”, conclou el director.

Ruth Troyano Puig
Publicat a l’Ara – Camp de Tarragona
18 de setembre de 2024

Conscienciació i Educació
Aquest any, el festival té un objectiu clar i contundent: conscienciar sobre la problemàtica de l’aigua al Priorat. La nostra comarca, amb els seus paisatges impressionants i vinyes centenàries, s’enfronta a una crisi hídrica que amenaça el nostre futur. I no és només degut a la manca de pluja, és també una qüestió de manca de gestió i perquè no dir-ho, dels interessos foranis que s’enduen l’aigua cap a d’altres indrets.

És essencial que entenguem la gravetat de la situació i que actuem de manera decidida per revertir-la.

El Rol de la Cultura
La cultura té un poder transformador. És capaç de moure consciències, d’inspirar accions i de construir ponts entre les persones. A través de la música, les arts visuals i les experiències compartides, el Festival Terrer ens permetrà explorar i comprendre millor els reptes que afrontem. Serà una oportunitat per escoltar històries, aprendre de les experiències i reflexionar sobre el camí que volem seguir.

Turisme Sostenible
A més, aquest festival també és una invitació a descobrir el Priorat d’una manera sostenible. Volem que els visitants coneguin no només la nostra cultura i el nostre patrimoni, sinó també la nostra determinació per preservar-los. Les activitats del festival, que combinen cultura, paisatge i tradicions, mostraran com podem gaudir del nostre entorn sense comprometre el futur.

Impacte Econòmic
El Festival Terrer també té el potencial de generar un impacte econòmic positiu per a la nostra comarca. L’atracció de visitants conscienciats i respectuosos amb el medi ambient pot revitalitzar l’economia local, crear oportunitats de feina i donar suport als nostres productors, artesans i comerciants. La sinergia entre cultura i economia és clau per a un desenvolupament sostenible. I és en aquesta línia que treballem des de fa temps a la comarca, desenvolupant un model turístic regeneratiu.

Priorat, Patrimoni Mundial de la UNESCO
També vull destacar que el Priorat aspira a ser reconegut com a Patrimoni Mundial de la UNESCO. Aquest festival és una finestra al món, una oportunitat per mostrar la bellesa i el valor del nostre paisatge, i per subratllar la importància de la seva conservació. La declaració de Patrimoni Mundial ens ajudaria a protegir el nostre entorn i a promoure una gestió sostenible dels recursos.

Col·laboració i Innovació
No podem fer front a aquest desafiament sols. Necessitem la col·laboració de tots: administracions, empreses, entitats i ciutadans. El Festival Terrer és un punt de trobada, un espai per a la innovació i l’intercanvi d’idees. Juntes, podem trobar solucions que ens permetin gestionar l’aigua de manera eficient i sostenible.

Conclusió
En conclusió, vull reiterar el meu agraïment a tots els que fan possible el Festival Terrer i a tots els assistents per la seva implicació. Fem d’aquesta edició un crit d’alerta i d’esperança. Treballem junts per un Priorat sostenible, on la cultura i el paisatge vagin de la mà.

Sònia Hernández Almodóvar
Consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya

Per la vuitena edició s’ha ideat un programa més extens i que proposa un viatge extravertit per estils i gèneres musicals amb pinzellades de dansa i literatura. Un programa on trobareu agrupades en diversos caps de setmana propostes culturals en què fusionem música d’autor amb la tradició vitivinícola i el patrimoni històric del Priorat. La majoria d’elles en espais encomiables que expliquen l’ànima i el tarannà de la comarca.

La cartellera beu tant de figures consolidades com de joves promeses amb un bagatge ja admirable, amb una nodrida representació de l’escena nacional, una majoria de veus femenines i alguna proposta internacional: Tasto Solo, Maria del Mar Bonet, Queralt Lahoz, Maria Jaume, Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, Ramon Quadrada, Oriol Marès & Talal Fayad, Cocanha, Cor Plèiade, Magí Serra, Anamaria Klajnšček, Maria Mazzotta, Conxita Jiménez, Anna Gual, Maria Climent, Mireia Calafell, Raquel Santanera, Anna Ferrer & Marco Mezquida, Apel·les Carod, Roger Mas i la Cobla Sant Jordi, Sumrrá, Magalí Sare, Libèrica, Xavi Torres & Karen Lugo i Rita Payés.

El festival planteja una línia de treball definida a partir de la realització de concerts en espais culturals, naturals o arquitectònics rellevants combinat amb tastos guiats per figures destacades del món del vi i la gastronomia com: Ruth Troyano, Audrey Doré, Anna Vicens, Joan Asens, Toni Bru, Jordi Alcover & Sílvia Naranjo, Ricard Rofes, Anna Casabona, Delfí Sanahuja i Esther Pujols. Sumem en l’objectiu de promoure un desenvolupament turístic i econòmic sostenible a la comarca del Priorat, i alhora reforçar la comunitat i dotar d’oferta cultural de qualitat el territori.

En aquest 2024 són seu oficial del festival, de nord a sud: la Cartoixa d’Escaladei, la Febró, el Mas de Sant Marcell, el Lloar, Torroja del Priorat, Ulldemolins, Arbolí, la Morera de Montsant, Poboleda, Clos Pachem, Pradell de la Teixeta, els Guiamets, la Torre de Fontaubella, Cabacés, Capçanes, Porrera i Falset.

Festival Terrer Priorat fa vuit anys que fa petites passes per construir un projecte sostenible i de qualitat. Esperem que gaudiu d’un programa que proposa un viatge extravertit per estils i gèneres musicals. Hi trobareu un Priorat obert als amants de la singularitat i aquells que tenen ganes de conèixer l’origen i el present de la cultura al Mediterrani.

Trobareu tota la informació al Programa de mà

—
El Priorat és una terra de paisatges resilients, caracteritzats per la seva duresa i bellesa. La nostra comarca és coneguda per la seva capacitat d’adaptació i el sacrifici de la seva gent, que al llarg dels segles ha après a conviure amb un territori exigent. Aquesta resiliència és un testimoni del nostre compromís amb la terra i de la nostra determinació per superar els reptes que se’ns presenten.

Conscienciació i Educació
Aquest any, el festival té un objectiu clar i contundent: conscienciar sobre la problemàtica de l’aigua al Priorat. La nostra comarca, amb els seus paisatges impressionants i vinyes centenàries, s’enfronta a una crisi hídrica que amenaça el nostre futur. I no és només degut a la manca de pluja, és també una qüestió de manca de gestió i perquè no dir-ho, dels interessos forans que s’enduen l’aigua cap a altres indrets. És essencial que entenguem la gravetat de la situació i que actuem de manera decidida per revertir-la.

El Rol de la Cultura
La cultura té un poder transformador. És capaç de moure consciències, d’inspirar accions i de construir ponts entre les persones. A través de la música, les arts visuals i les experiències compartides, el Festival Terrer ens permetrà explorar i comprendre millor els reptes que afrontem. Serà una oportunitat per escoltar històries, aprendre de les experiències i reflexionar sobre el camí que volem seguir.

Turisme Sostenible
A més, aquest festival també és una invitació a descobrir el Priorat d’una manera sostenible. Volem que els visitants coneguin no només la nostra cultura i el nostre patrimoni, sinó també la nostra determinació per preservar-los. Les activitats del festival, que combinen cultura, paisatge i tradicions, mostraran com podem gaudir del nostre entorn sense comprometre el futur.

Impacte Econòmic
El Festival Terrer també té el potencial de generar un impacte econòmic positiu per a la nostra comarca. L’atracció de visitants conscienciats i respectuosos amb el medi ambient pot revitalitzar l’economia local, crear oportunitats de feina i donar suport als nostres productors, artesans i comerciants. La sinergia entre cultura i economia és clau per a un desenvolupament sostenible. I és en aquesta línia que treballem des de fa temps a la comarca, desenvolupant un model turístic regeneratiu.

Priorat, Patrimoni Mundial de la UNESCO
També vull destacar que el Priorat aspira a ser reconegut com a Patrimoni Mundial de la UNESCO. Aquest festival és una finestra al món, una oportunitat per mostrar la bellesa i el valor del nostre paisatge, i per subratllar la importància de la seva conservació. La declaració de Patrimoni Mundial ens ajudaria a protegir el nostre entorn i a promoure una gestió sostenible dels recursos.

Col·laboració i Innovació
No podem fer front a aquest desafiament sols. Necessitem la col·laboració de tots: administracions, empreses, entitats i ciutadans. El Festival Terrer és un punt de trobada, un espai per a la innovació i l’intercanvi d’idees. Juntes, podem trobar solucions que ens permetin gestionar l’aigua de manera eficient i sostenible.

Conclusió
En conclusió, vull reiterar el meu agraïment a tots els que fan possible el Festival Terrer i a tots els assistents per la seva implicació. Fem d’aquesta edició un crit d’alerta i d’esperança. Treballem junts per un Priorat sostenible, on la cultura i el paisatge vagin del bracet.

Immersos en l’anomenada societat del risc, l’emergència climàtica ens imposa el repte de cercar nous mecanismes per aplicar el principi de precaució davant les amenaces que cada cop són més evidents. La sequera també es tradueix en alt risc d’incendis de sisena generació als nostres boscos i camps, en pèrdua de biodiversitat i desequilibri ecològic.

Davant d’aquest escenari, que sembla que ha vingut per quedar-se, ens cal ser més eficients i solidaris a l’hora de gestionar els recursos hídrics. Ens cal trobar un nou equilibri entre les necessitats de la comarca, la seva activitat agrícola i els recursos disponibles del territori. Es fa imprescindible una nova cultura de l’aigua sorgida del consens, on el desenvolupament del cultiu de la vinya i els criteris de sostenibilitat ambiental trobin la seva harmonia.

Arribats al punt més delicat d’aquest episodi de sequera, estem assistint a la pèrdua d’un patrimoni molt valuós: l’assecament de les vinyes. Des del Festival Terrer Priorat creiem que és el moment de parlar d’un tema cabdal per a una comarca que es queda sense aigua i que posa en risc una economia genuïna fruit del treball i l’esforç de generacions.

Serem capaços, com a país, d’assegurar el patrimoni que suposen les vinyes històriques del Priorat i la producció d’uns vins que ens aporten prestigi i excel·lència en l’àmbit internacional?
Podrem resoldre aquesta necessitat de recursos i, alhora, mantenir els cabals ecològics i protegir els entorns aquàtics per garantir la biodiversitat?
Serem solidaris amb el que està passant per evitar a temps la pèrdua del patrimoni paisatgístic, etnològic i gastronòmic que representen les vinyes centenàries del Priorat?

Som conscients dels efectes devastadors que suposa una sequera d’aquest tipus per a una comarca que viu de la viticultura?

Arran d’aquesta temàtica de radical actualitat s’ha creat la imatge i el cartell del VIII Festival Terrer Priorat, elaborats per Ferran Estivill. A partir de fotografies que documenten la crua realitat de la comarca es vol posar en relleu aquesta situació d’emergència i la importància de repensar com gestionem els recursos hídrics i el patrimoni agrícola i natural. La crisi climàtica és ara i aquí, i és l’hora de sumar esforços i treballar per garantir un horitzó sostenible per al Priorat.

Ara més que mai, després de dues collites molt minses, us esperem al Priorat on sereu benvinguts i on podreu gaudir d’una àmplia oferta de cellers i propostes enoturístiques. Al programa del festival hi trobareu tastos, concerts i espectacles que ens faran emocionar, aprendre i gaudir, en el marc d’un paisatge de muntanya mediterrània singular,  que ara mostra la seva fragilitat i demana cura i atenció.

Blai Rosés
Director del Festival Terrer Priorat

El Priorat ha trigat anys a trobar un empelt cultural que li fes justícia. Els versos d’Albert Benzekry a “hivern de vi novell” li escauen. S’esvaeix a poc a poc la set artística amb les vuit edicions del Festival Terrer. L’aigua encara desobeeix; cel i espoli es divideixen la culpa. Una comarca assedegada, eixuta, de terra eixorca, malgrat que l’adversitat climàtica pregona vida a cada revolt, des del coster al fragment de llicorella que testimonia l’esdevenir del paisatge vitivinícola. Contemplar és colpidor; mans i anys protegint-lo, fent-lo perviure, comprenent puresa i identitat. El Terrer s’arrapa a la comarca com les males herbes al marge, de finals d’agost a principis de desembre. Programa musical majúscul i un ai al cor que també: “Serem capaços, com a país, d’assegurar el patrimoni que suposen les vinyes històriques del Priorat i la producció d’uns vins que ens aporten prestigi i excel·lència en l’àmbit internacional?”. La sequera asseca els ceps, però fa fermentar idees. El festival vol testimoniar el neguit que es palpa als pobles i el farà palès a la seva imatge.

Vindran 10 setmanes de batec entre música, vi, patrimoni i paisatge. Harmonia i fusió. Intacte el convenciment de què la cultura és saber i aixopluc, que l’art ens fa entre invencibles i indomables. De la Cartoixa a l’Artesana, es programen concerts íntims i no tant, acompanyant el cicle natural de la vinya i l’olivera. La música mimetitzant-se amb la gent que habita els pobles, àvida de sentir. Espais patrimonials, alguns restaurats, altres rescatats de l’oblit, acollint sons magnètics en el camí plàcid de l’estiu a la tardor. El Priorat suma litúrgia i esperit tel·lúric amb la música. El temps de fertilitat al camp s’encavalca amb un programa dominat per la mediterraneïtat i el feminisme. Que hi ha d’haver una nova cultura de l’aigua, com una nova manera de viure, és innegable. El Terrer ve a recordar-nos-ho amb una narració musical que significa el valor del temps i dels espais. De les persones que fan art. De les pedres que fan vi.

Text: Ruth Troyano

Il·lustració: Pepe Serra 

Gala Pont és graduada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona i va estudiar un postgrau de Disseny a EINA i un màster de Professorat a la UB. Actualment treballa com a il·lustradora freelance, dissenyadora a l’estudi Font&Pont i com a professora d’Il·lustració. Ha treballat amb grans editorials com Anagrama, Duomo, Jollibre i Alma. El seu univers artístic es nodreix d’una estreta relació amb la naturalesa i les plantes i s’inspira profundament en la il·lustració botànica.

La Safranòria és una associació sense ànim de lucre dedicada a la conservació i promoció de varietats tradicionals i de l’agrobiodiversitat del Priorat. Dona continuïtat al projecte de recuperació de varietats iniciat al Parc Natural del Montsant i compta amb el suport de la Fundació Miquel Agustí. El 2020 crea un banc de llavors propi al Parc Natural del Montsant. Promouen les varietats tradicionals del territori per la seva adaptació i resiliència i les seves propietats sensorials i nutricionals. La seva conservació permet preservar un llegat del passat que garanteix un present amb mirada de futur.

La col·laboració entre Safranòria i Gala Pont dins el marc del Festival Terrer Priorat té com a objectiu el reconeixement de la feina que l’associació local fa per a la conservació i difusió de l’agrobiodiversitat del Priorat, en aquest cas a través dels horts. Parlar dels horts és parlar de pobles vius i del vincle amb l’entorn, i per això hem volgut posar el focus en les varietats locals d’horta que gràcies a la feina de La Safranòria cada dia coneixem més i millor.

La proposta artística és una reivindicació de la senzillesa i alhora la importància que les varietats d’horta tradicional tenen en el conjunt del patrimoni natural i humà d’una regió. Els seus colors i aromes, sempre lligats a una estacionalitat cíclica que dona lloc a una manera de fer que es traspassa entre les generacions, es combinen amb la fortalesa que els proporciona l’arrelament al territori. Tot això es representa amb un caos organitzat de traços i formes que donen vida a les il·lustracions amb una forta personalitat.

Enllaços d’interès:

Pàgina web de Gala Pont

Pàgina web de Safranòria