Comencem. Per què vivim sota un règim constitucional il·legítim i qui en són els responsables?
Faré un filet llarg que aniré completant sobre el tema. De fet no descobriré res que no s'hagi dit però crec que convé fer un repàs del què ha passat com a punt de partida. (1)
La independència d'una nació depèn de dos conceptes fonamentals, la legitimitat i la força. La primera és aquella que dóna al proclamant el valor que és el reflexe de la voluntat legítima d'un poble i la segona és la capacitat d'aplicar-la. Així molt resumit. (2)
L'any 2017, el Parlament va aprovar la Llei 20/2017, del 8 de setbre, de transitorietat jurídica i fundacional de la República on, en el seu art. 1er estableix que "Catalunya es constitueix en una República de Dret, democràtica i social". Senyores i senyors, això és una DUI (3)
Tenim doncs una Llei que trenca amb la vinculació jurídica de Catalunya amb la Constitucion espanyola. I la trenca de forma legítima i democràtica a través d'un organisme que reflecteix la voluntat popular del poble català i que passa a ser un Parlament d'un Estat sobirà. (4)
A partir d'aquesta llei comença un nou recorregut jurídic com correspon a l'existència d'un nou Estat. Però aquest camí requereix d'una ratificació. La pròpia llei preveu, en la seva Disposició final tercera, que (5)
"Aquesta Llei entrarà en vigor una vegada sigui aprovada pel
Parlament de Catalunya, se'n faci la publicació oficial i es compleixi allò que disposa l'article 4.4 de la Llei
del referèndum d'autodeterminació de Catalunya." Recordem que l'article 4.4 ens diu que (6)
"4. Si en el recompte dels vots vàlidament emesos n'hi ha més d'afirmatius que de negatius, el resultat implica la independència de Catalunya. A aquest efecte, el Parlament de Catalunya, dins els dos dies següents a la proclamació dels resultats oficials ... (Etc)" (7)
Tenim doncs que es compleixen els requisits previstos per l'entrada en vigor de la llei 20/2017. Aprovació al Parlament, publicació al DOGC i més vots del sí que del no en un referèndum. Jurídicament som un Estat i qualsevol acte fora d'aquest marc normatiu és il·legítim. (8)
A partir d'aquí venen els problemes i les il·legalitats. En primer lloc parlem de la validesa d'un referèndum que el propi processisme està interessat en carregar-se. No m'extendré en un tema molt llarg però només us diré que el valor del 1O és total i l'única pega (9)
és que es va efectuar sota pressió de la violència policial, cosa que més enllà d'invalidar-lo el legítima absolutament. En tot cas al cap de dos dies, segons l'art 4.4 el Parlament havia de celebrar sessió ordinària i efectuar una DUI formal concretant els seus efectes (10)
Però això ja no es va fer. En primer lloc Puigdemont va suspendre aquesta disposició de forma totalment il·legal. Cap article de la nova legislació permetia aquest acte il·legítim. Després ja sabem tots el que va passar el 28-O al Parlament. Comèdia sense efectes jurídics. (11)
A la fi el 155 que restableix il·legítimament la Constitució a Catalunya amb l'aquiescència dels partits que la van acceptar i s'hi van sotmetre de nou a les eleccions del 21D. En tot cas no van desenvolupar el que les lleis catalanes exigien. Van retornar la sobirania (12)
Aquest deu ser un fet insòlit en el panorama jurídic internacional. No el perdre la sobirania sinó retornar-la de forma il·legítima, cosa que ens situa en una anomalia estranyament comparable amb d'altres lluites nacionals.(13)
Però seguim amb el tema. A partir de l'aprovació de la llei 20/2017 ratificada en referèndum, el retorn a la llei espanyola no reflecteix la voluntat del poble més enllà de la d'uns representants que, evidentment, incompleixen amb el mandat popular. (14).
Ergo totes les eleccions que venen després sota el marc constitucional són il·legals en l'àmbit jurídic català, i per tant, només ens afecten en tant que les promou un Estat que ens amenaça amb la força per tal de continuar sotmesos. Al mateix temps cal tenir en compte(15)
que totes les institucions actuals ja no reflecteixen la voluntat popular dels catalans perquè són il·legítimes. Bàsicament perquè són espanyoles. I això inclou els partits polítics que es sotmeten a una constitució imposada. Ja no hi ha democràcia ni llibertats. (16)
La Catalunya com Estat modern neix el 2017 i els nostres polítics retornen la sobirania als espanyols. A partir d'aquí analitzarem les conseqüències i els camins que òbviament no passen per legitimar una sistema jurídic que no respon a la voluntat popular. (17)
Però és important entendre que el marc espanyol ha perdut la legitimitat que li donava la Constitució (votada al 78 pels catalans) i entendre que el nostre marc mental ha de ser el desenvolupament del nou Estat proclamat i no seguir el guió que ens vol imposar Vichy. (18)
I això té moltes conseqüències molt importants. I sobre tot necessàries per tal de fer camí. Aquests són els fonaments que cal preservar i defensar i no aquesta absurda política autonomista que ens allunya de la independència. En parlarem en un altre dia. (fi)
Afegeixo. Tota aquesta gent que diu que no es pot enderrocar un sistema sense una alternativa s'equivoquen. L'alternativa ja hi és. L'Estat català modern nascut el 2017. Per això cal derrocar Vichy. Per tal que aflori.
• • •
Missing some Tweet in this thread? You can try to
force a refresh
1.- Vinga. Començo un nou enfilall sobre advocats, política i poder.
El començo amb aquest fragment:
"Encara més: potser aquest gest serà un element de força per tal d’aconseguir que, com he demanat tantes vegades, les acusacions de la Generalitat siguin retirades"
2.- Aquest fragment forma part de l'escrit realitzat per la Presidenta del Parlament @mhp_LauraBorras en el que atorgava la medalla del Parlament a represaliats i entitats jurídiques. No faré comentaris sobre l'operació de maquillatge. Vosaltres mateixos ho veureu.
3.- Anem al tema. Comencem a parlar de dinasties familiars nostrades. Com les del Tribunal de Cuentas, però convergents. (Nota. Dic convergents perquè es remunten a èpoques convergents, que no se m'enfadi ningú)
Comencem per senyor Salvador Esteve Balagué.
1.- Avui s'ha demostrat que el "vot útil" de les darreres eleccions ha avalat un govern que
1.- Persegueix l'independentisme
2.- Atempta contra els drets humans
3.- Empara actituds racistes.
Vinga. Obro fil i us ho demostro.
2.- Avui s'ha demostrat que la persecució a independentistes a través de les acusacions públiques no és per llei, sinó perquè tenen la voluntat política de fer-ho. Els advocats acusen en nom de la Generalitat i no dels mossos. Per tant. És absolutament discrecional.
3.- Avui s'ha demostrat que el @govern de la Generalitat fa Lawfare contra els acusats quan intervé en acusacions amb criteris molt discutibles, per no dir inventats. El Lawfare és una vulneració dels drets fonamentals. Ja ho sabeu oi?
Petit fil no màgic recordatori d'un dels meus temes preferits. Les acusacions penals a independentistes per part de la Generalitat. M'agradaria fer una recapitulació d'on venim i on som. (1)
Com sabreu, la Generalitat manté acusacions sobre represaliats amb un reguitzell de justificacions jurídiques que són, bàsicament, mentida. Així van passar la campanya electoral. Mentint, però amb excel·lents resultats. Van ser votats majoritàriament (2)
Tot i això i per no perdre el seu relat i anar dissimulant, el Parlament feu una declaració instant el Govern a retirar les acusacions (contradint el que deien en campanya, sobre que estaven obligats legalment) (3) vilaweb.cat/noticies/parla…