—Mira! Un bernat pudent!
—Viam. Diuen, diuen… tampoc pot ser taaan pudent.

(txap)

UGHHHH

És veritablement molt pudent un bernat pudent esclafat!

Al poble els patim en massa. La pena és que es veu que ni tan sols son bernats pudents de debò, sinó una xinxa asiàtica invasora que s’hi assembla moltíssim. Són una plaga. Resulta que de setembre a març, quan fa fred, busquen refugi. A casa ens entren per sota les portes. A vegades s’esperen a la vora del marc, apilotats, i quan obres entren en tromba. Quan volen és un escàndol. Ets al sofà fent el plat de sopa de rigor, veient una sèrie, i tot d’un plegat et sembla que passa la Luftwaffe. Fan una fressa que espanta Déu i piquen a les finestres i les bombetes. No es pot estar tranquil.

Però pobre de tu que els aixafis amb la sabatilla o els esclafis a la paret d’un cop de drap. Avui n’he matat tres a cops d’escombra a l’escala i tota la casa put.

Ni el gat, assot de totes les bestioles que voleien, no vol saber-ne res!