L’ESCORXADOR D’ORWELL

“Perhaps one did not want to be loved so much as to be understood.”
― George Orwell, 1984

T’aixeques de matinada pel dolor d’una migranya que just comença. Per distreure’t uns minuts i veure si ets a temps de fer marxar el dolor abans que arribi de debò, busques una distracció tranquil·la. Silenci, llum de la tablet al mínim. Diu la web del temps que avui plou. Pues vale. I ara què? Jo què sé, doncs Instagram. I pam: quatre vídeos d’animals (uns amb mirada perduda, d’altres amb mirada de pànic, d’altres amb mirada confusa) entrant tots apretats a escorxadors catalans, que el Nadal és la setmana que ve i i les safates de carn del súper no s’omplen soles. La meva intenció de tenir la ment en blanc i el cervell en standby em sembla que se’n acaben d’anar a la merda. Doncs som-hi.

DISSONÀNCIA COGNITIVA. Ningú qui conec (espero) li tallaria el coll a un animal per plaer. I per plaer no entenc només el plaer psicòpata de clavar un ganivet al coll d’un animal mentre s’ofega entre la seva pròpia sang. Per plaer entenc també el “però què bo que està” l’animal degudament dissociat del que era (era algú, una personalitat), reconvertit en el que per a nosaltres és (una cosa, un producte de consum). I tothom qui conec (jo inclòs) ha pagat o paga per a que algú li talli el coll a un animal per nosaltres. La gran majoria de la societat sentim respecte i fins i tot amor pels animals i, alhora, aquesta mateixa gran majoria som responsables de l’extermini anual de milers de milions d’animals sense necessitat. Uns animals els cuidem (gats, gossos) i amb d’altres apliquem una crueltat tan extrema que, crec, el 99% de la gent que conec seria incapaç no ja de fer-ho en primera persona, sinó simplement de veure-ho. La diferència que justifica la diferència de consideració entre la vida d’un gos i la d’un porc és...? [Inserir fal·làcia random].

DOBLEPENSAR. De la dissonància cognitiva, al doublethink d’Orwell a 1984. L’esperit nadalenc és ple de bones intencions, bon rotllisme, ajudar a qui ho necessiti (només ho necessita pel Nadal?), reunir-se amb família i amics i, com no, fer-ho com acostumem a fer qualsevol trobada social: al voltant d’una taula. I en nom del bon rotllisme, la pau i l’amor, tenim ara mateix, en aquest mateix moment, tot d’animals morint de la manera més bèstia que se’ns pugui passar pel cap, uns ja insconscients, d’altres semi-inconscients, i d’altres vivint el procés plenament conscients: asfixiats a una càmara de gas, penjats dessagnant-se amb un tall al coll o introduits a una olla bullint on si tenen sort els matarà el dolor extrem, i si no la tenen hauran de suportar com se’ls desintegra la pell fins que s’ofeguin. Tot aquest patiment i tota aquesta onada de mort, en nom de les nostres bon rotllistes celebracions amb cançons de pau de fons. [Jo que sóc molt fan dels gifs, aquí hi posaria un de “not bad”...]

NO. I cada any, a justificar-se o a posar bona cara. De debò haig de justificar el perquè no vull entrar a una braseria? I cada any, el déjà vu. Ya sé que no quieres, ¡pero esto está buenísimo! Sí, ja sé que està bo. I no, no en vull. Que la truquis, que vol saber perquè no hi aniràs... 

[Sospir] Bon Nadal.