És una eina que he fet servir molts cops i em meravella la qualitat de les textures i que siguin tan accessibles.

Però molts cops les textures tenen massa qualitat per als meus jocs low poly. Al descarregar, la qualitat mínima és de 1k (1024x1024).

Que pot semblar poc (ho és) però per als meus jocs web això pot arribar a repercutir gairebé 1mb d’espai per textura! I si és un material PBR ja multiplica això per 5.

Rescalat

Molts cops havia de, abans d’usar la textura, descarregar-la, descomprimir-la i anar una per una reescalant la imatge. Avorrit si em pregunten.

Això fins que vaig adonar-me que a la previsualització, apareixen els materials PBR.

Obrint aquests thumbnails en una nova finestra ens desvela el següent format de URL:

` nomMaterial/nomMaterial_tipusTextura_1k.jpg?height=midaPixels&width=midaPixels `

Bingo. Amb aquesta adreça podíem trobar un .webp de la textura 1k escalada a la mida que volgués (sempre que no excedís 1024). Perfecte, perquè a sobre Godot em deixa ficar .webp com textures.

La màgia dels bookmarks de Chrome

Amb aquesta URL podia anar per cada tipus de textura i descarregar en una mida tipus 512x512. Però igualment continuava sent més lent.

Buscaba una manera de fer aquest process més rapid, en concret perque estava fent el meu ultim joc Corridors of Power

Així que vaig fer un programet en JS que ho fes per mi. Detectés la textura on fos, em fes un prompt de la mida a la que volia les imatges i m’obrís en finestres noves cada tipus de textura. Voilà!

javascript:(function () {
    function openNewTab(url) {
        window.open(url, "_blank");
    }
    let currentUrl = window.location.href;
    if (currentUrl.includes("https://polyhaven.com/a")) {
        let pixel_size = prompt("Mida en px: (1,1080)");
        let varMaterial = currentUrl.split("/")[4];
        let textureTypes = ["ao", "diff", "nor_gl", "rough"];
        textureTypes.forEach(function (textureType) {
            let url = `https://cdn.polyhaven.com/asset_img/map_previews/${varMaterial}/${varMaterial}_${textureType}_1k.jpg?height=${pixel_size}&width=${pixel_size}`;
            openNewTab(url);
        });
    } else {
        openNewTab("https://polyhaven.com/textures");
    }
})();

Per poder-ho executar, ho vaig posar com una de les meves funcions preferides dels bookmarks de Chrome: un enllaç que executi JS.

Per afegir-ho al Chrome simplement selecciona el codi de dalt i arrossega-ho a la barra d’adreces.

Funcionament

El funcionament és molt senzill. Si s’executa en una pàgina que no és la d’una textura de Polyhaven, redireccionarà a la pàgina principal de textures.

Un cop la pestanya actual sigui d’una textura, al prémer el botó demanarà la mida de textura desitjada (més de 1080 no tindrà efecte).

Al prémer acceptar, obrirà en una nova finestra les textures PBR corresponents. L’única feina manual que s’ha de fer és 1 per 1 descarregar les textures de les pestanyes.

Aquest compte es dedica a tuitar en intervals de 30 minuts l’estat de la xarxa de bicicletes compartides de la ciutat de Girona, a.k.a Girocleta.

Les publicacions es composen d’un text indicant la hora de publicació i un llistat on es detallen les bicicletes disponibles i els espais lliures per cada parada que, o bé tingui 5 o menys bicicletes o 5 o menys espais lliures. Al final del post s’incorpora un mapa de Girona amb la informació del tuit superposada a la ubicació de les estacions.

Part 1: Necesitat i recerca de alternatives

Desde fa ben bé 2 anys soc usuaria de forma casi diaria del servei de Girocletes. Tinc la sort de tenir una parada prop d’on visc i un altre a prop d’on treballo, així que l’elecció d’aquest transport es casi obvia. L’estació al costat del meu pis es tracta d’una estació on hi ha molt moviment, cosa que provoca que a les 8:00 quan solc agafarles sigui una loteria el fet de trobar o no bicicletes, sobretot els dilluns.

Per tal de no trobar l’estacio buida pel mati i haver de fer mitja volta per anar a la seguent, em vaig acostumbrar a revisar el mapa d’estacions oficial i qualsevol que hagi usar el mapa oficial podra estar d’acord que, sobretot al movil, es molt poc user friendly. Els icones es moven de manera horrible, no estan ben centrats, la informació massa.

D’aqui va neixer la voluntat de trobar una alternativa, i quan l’unica que vaig trobar va ser un bot de telegram que feia 4 anys que no s’actualitzava vaig pensar que hauria de practicar les meves habilitats trobant una sol·lució.

Part 2: Origen de les dades

Desde el prinicipi tenia clar que la clau del projecte era la obtencio de dades. Vaig pensar que el mapa d’estacions tindria una cosa semblant a una API… Si voleu mireu amb el codi de la pagina d’estacions per veure com esta fet… yikes. Es més, vaig pensar en buscar l’empresa responsable de l’instalació de les Girocletes, Emovity, filla de Icnita. Us animo a buscar en Google la situacio d’aquestes dues empreses.

Veient que no hi havia cap solució vaig pensar en fer un scraping del web, pero llavors vaig topar-me amb la api de CityBikes. La felicitat que vaig sentir al trobar aquesta api va ser com descobrir el Sant Grial. Amb només un endpoint ja tenia sol·lucionat aquet problema, asobre en un molt assolible format JSON.

Com a curiositat, CityBikes funciona mitjançant scraping, i a la part del codi que fa scrpaping del mapa de girocletes hi ha aquest comentari:

En construcció

Per què?

El principal motiu per voler un blog, i en definitiva una pàgina web, és tenir un lloc descentralitzat on posar les meves idees. Xarxes de bloging com Twitter o tal estan bé, però sempre està la por que arribi un Elon Musk i la tiri a terra.

Aquestes xarxes no deixen de ser negocis, i tot el que hi escrius com si fos el teu bloc de notes acaba sent contingut, un asset més d’una empresa que poc a veure’t amb tu. Poder tenir les meves idees i els meus projectes en un host propi m’aporta tranquil·litat.

Internet antic

Un altre motiu és la nostalgia per un internet més lliure, una extensió de l’expressió humana per sobre de tot. L’internet actual es troba en un estat de submissió on les pàgines grans s’han imposat i han fet de l’internet un lloc homogeni i avorrit, amb poques opcions de personalització i expressió dels usuaris.

L’internet hauria de ser una altra cosa. M’imagino l’internet com un camp infinit, on cada individu pot tenir la seva pròpia parcel·la de terreny, sense haver de dependre d’un tercer gegant, que no es preocupa pels seus usuaris.

Al final, per mi aquesta pàgina web i tot el que amaga per mi acaba sent com un diari personal més que com un cartell publicitari. És a dir, l’objectiu de visitats ideals sempre serà 0, i qualsevol persona que es trobi amb això ho senti com entrar en un espai personal, no en una plana publicitaria.